Del tòpic al coneixement

El verd i el gris pinten la primera imatge del paisatge urbà de Cracòvia. La pluja persistent i amable ajuda a configurar els tons d'una vegetació que, a mitjan maig, es mostrava tendra, exhuberant i matisada, igual que el gris esdevenia ocre, terra, o fins i tot rogenc, quan t'endinsaves al cor de la bella ciutat, on la vella muralla, ara derruïda, és un gran parc que abraça la ciutat vella. Una ciutat en la qual la gran plaça el segle XIV, amb el seu esplèndid mercat i la majestuosa església ens ajudaren a comprendre el passat i ens feia evident el dinamisme i la vitalitat que caracteritza la ciutat de Cracòvia avui.

La seva gent, amb molts joves omplint els carrers de rialles i dinamisme, ens mostraven un poble ara pendent d'Europa com a una bot salvavides per al seu futur de llibertat i prosperitat. Una imatge i un sentiment que ens recordava a nosaltres mateixos no fa gaire temps.