Interrogants

Com acostuma a passar en els viatges d'estudi, l'intercanvi del grup, amb totes les seves veus, del nord, del sud i de l'est, tacant la pell de brau, dels nous i els vells, dels joves i els grans, contrastant el que s'ha vist amb el que s'ha pensat, comparant realitats d'aquell i d'altres viatges amb la realitat pròpia, l'intercanvi fa que alguns interrogants s'aclareixin, que alguns prejudicis desapareguin, però també se n'obren de nous, un procés que, en certa mesura, no acaba mai.

Aquest viatge ens ha fet plantejar interrogants:

• Fins a quin punt el respecte als infants com a persones amb drets ens planteja grans reptes com a mestres?
• Per què ens costa tant d'entendre que el joc és l'activitat pròpia de la infància i que, amb el joc, l'infant aprèn com és el món i com són les persones?
• Per què a les nostres escoles bressol i parvularis hi ha les pitjors ratios de tot Europa?
• És possible que tots aquests interrogants estiguin relacionats?
• Per què a Polònia avui es pensa que la iniciativa privada pot ser millor que la pública, quan l'oferta pública, encara majoritària, és millor que la nostra?
• Per què una reforma educativa, la nostra, ha estat tan valorada per persones d'altres països i en canvi nosaltres no hem sabut defensar-la?
  

Si teniu altres preguntes o respostes les podeu comunicar a la redaccció de la revista Infància, fent constar que ho feu des del Safareig.