Article d'Angels Alemany, Carme Cols, Rosa Maria Fabregat, Tere Majem, Luisa Martín i Montse Perramon, aparegut a la revista Infància, número 49, juliol-agost de 1989. AM Rosa Sensat. Barcelona.

LA HUMANITAT I LA LLUM

El tema de la llum ha interessat sempre a la humanitat, des de molts punts de vista. En el món de la filosofia antiga, la llum, identificada amb el foc solar, era considerada un dels quatre elements - terra, aire, aigua, foc,- a partir dels quals s'entenia l'origen de la vida. Nosaltres mateixos, com, gairebé, tots els éssers vivents, som pura fotosíntesi. Per totes les cultures i religions la llum ha tingut un significat important.

Des del punt de vista dels científics, la llum és una radiació electromagnètica que es propaga mitjançant ones. Hi ha ones de longitud més curta i de més llarga, totes juntes provoquen en l'ull la sensació de la llum blanca. Però quan només arriben a l'ull un tipus d'ones (curtes, mitjanes o llargues) en comptes de blanc rebem altres sensacions vermell, blau, verd, violeta. La llum té el poder d'informar a l'ull d'aquesta sensació que en diem color.

En l'àmbit de l'art no adquireix importància fins el Renaixement. És amb Leonardo da Vinci que es desencadena tot un procés que va a la conquesta de la llum. El gran pas, però, per pintar la llum es dóna quan els pintors surten a pintar a l'aire lliure, el paisatge tal i com es veu i no tal com és; quan van a la captura de la llum de l'instant, variable, fugaç i irrepetible. El pintor es posa, en el segle XIX, amb el paisatge, enterament al servei de la llum. És amb l'impressionisme i el modernisme, fins a mig segle XX, que s'interpreta la llum en la pintura d'una forma valent i sincera.

Aquesta recerca de la llum també es nota en l'arquitectura ja des de les darreries de l'Edat Mitjana, quan es comencen a utilitzar els metalls i el vidre per elaborar grans vitralls i aconseguir efectes de llum natural en interiors. Molt més recentment, són notables les obres d'arquitectes com Antoni Gaudí, Josep Lluís Sert, etc en les quals la llum hi té un paper especialment important.

En el camp de l'enginyeria, val la pena destacar l'obra de Carles Buïgues, coneguda especialment per la font de Montjuïc, en la qual la combinació dels elements aigua, llum i so formen un conjunt especialment harmònic i màgic.

I finalment, la llum és el mitjà en la qual estem immersos des del mateix moment de néixer. Però la llum és una cosa molt complexa. Hi ha la que penetra en un interior, la del dia núvol, la de ple sol, la vaga i misteriosa de la nit, la llum artificial amb les seves fantàstiques possibilitats... la humanitat, aplicant la tècnica fa autèntiques meravelles, des d'obrir la llum amb un interruptor a les llums de colors incandescents, a la fotografia, al cinema, a la TV, al vídeo, etc.

TRACTAMENT PEDAGÒGIC DE LA LLUM

Des del punt de vista pedagògic el tractament de la llum es fa partint d'una idea bàsica: els mitjans que el nen té per posar-se en contacte amb el món que l'envolta, són els sentits.

Hi ha, però, un sentit que, sense la llum, no es pot estimular: la vista. El desig de veure acompanya el desig de tocar i de fer. Voler refusar la llum voldria dir tancar els ulls.

El medi on viu el nen està ple de fonts de lluminositat, tant de llum natural com d'artificial. Si, des de petit, està immers en un ambient ric d'estímuls, tindrà moltes possibilitats d'establir interaccions amb el món que l'envolta, de desenvolupar les seves capacitats.

Així doncs, donar un tractament pedagògic de la llum, vol dir donar als infants una lupa de gran augment per mirar, trobar, i prendre consciència del petit detall de les coses, vol dir permetre'ls que impregnin la seva retina amb les possibilitats lúdiques que ofereix la llum: els seus reflexes, descomposicions, projeccions, transparències... els mil jocs amb la combinació llum-ombra, etc.; vol dir oferir als infants, igual que els pintors impressionistes, la possibilitat de capturar la llum de l'instant, variable, fugaç irrepetible; vol dir facilitar-los la descoberta i seducció d'un món que alhora és real, ric de fenòmens naturals i de fets que ens aporta l'herència de la nostra cultura, i màgic, ple de creativitat i d'evolució.

PAPER DEL MESTRE

És possible la presa de consciència de la llum per part de l'infant des de molt petit, i també una progressiva interiorització dels seus fenòmens, sempre, que això estigui previst pel mestre. Vol dir que cal, abans de tot, una sensibilització i aprofundiment per part del mestre, en el tema que li permeti tenir apunt els coneixements per saber extreure d'una experiència ocasional o programada, tot el fruit possible.

La tasca de l'educador -aquí, com en altres moments- consisteix en haver pensat les possibilitats que el propi medi ofereix i altres que podem oferir. Una descoberta, dels nens, els porta a una altra descoberta. A nosaltres els educadors ens pertoca a ajudar als nens a comunicar amb el món amb totes les seves potencialitats, forces i llenguatges de que estan dotats. Les respostes diversificades dels nens són les ens fan reflexionar i investigar per tal de retornar els seus descobriments i els nostres, enriquint i multiplicant les possibilitats de recerca.

Ja Pestalozzi en el segle XIX deia que "la funció del mestre era la de possibilitar, ordenar, guiar, diversificar, enriquir i multiplicar les experiències que els nens tenen de la realitat i dels objectes que els envolten.

Maria Montessori ens diu "l'ambient assumeix una gran part de la feina que abans pertocava exclusivament a la mestra." L'art de la planificació pot fer possible d'acollir allò espontani que t'ofereix un moment que serà irrepetible .

Amb tot això volem dir que el paper del mestre està en el coneixement i en l'art de saber, "planificar" "facilitar", "coordinar" "recollir", "multiplicar" amb un rigor científic, metodològic i humà.

SITUACIONS QUE PODEM PENSAR I PLANIFICAR

No és difícil poder imaginar situacions on la llum hi intervingui. Podríem fer-ne un gran llistat per pensar i planificar, però això no ho farem sinó que exposarem tres situacions que poden servir de marc i de fil conductor a moltes altres situacions.

L'espai on habitem: el nostre cau

El nostre cau té finestres, entra la llum. Durant l'any, la llum que entra en aquest espai es va modificant, ja pels canvis meteorològics, ja per la posició del sol. També utilitzem la llum artificial. Amb les diferents llums les coses es modifiquen i ofereixen diferents possibilitats.

Els reflexes de la llum que entra per les finestres poden projectar-se en una paret blanca o en un vitrall, en un prisma penjat, en una transparència, en una peixera... L'observació i les possibilitats seran diferents quan en aquests objectes els hi doni una llum o una altra. Hi ha moments que els raig de llum xoquen i es descomponen creant imatges d'una gran bellesa i màgia. Aquella paret blanca que quan toca el sol podem fer ombres amb el nostre cos, amb les nostres mans, amb les titelles...
Aquell prisma penjat en el punt clau que en una hora determinada projecta els colors l'arc de Sant Martí i el propi aire fa moure com si volessin formant formes diferents que creant un ambient màgic. Igualment en un senzill vitrall fet en papers de cel·lofana de diferents colors tot fent combinacions. I així podríem anar pensant...

També sabem la importància que té la llum per crear un ambient acollidor i estètic. És curiós que, en el marc d'una casa, aquest aspecte es cuidi molt i en el marc de l'escola es té poc en compte. Un llum al mig d'una taula serà diferent que tenir-hi un florescent. Igualment crear espais, on la llum natural no hi penetri tant, per ser utilitzats com a zones de més intimitat, concentració...

Passeig pel jardí

Sortir a passejar en dies de pluja, en dies de sol radiant amb la intencionalitat, per part del mestre, de que els nens puguin captar i interioritzar les diferents llums. Mirar amunt, el cel, aquest espai tan meravellós que mai és igual, ni de color ni en les seves múltiples formes... Tenir la possibilitat d'estirar-se sota d'un arbre de fulles caduques en les diferents estacions de l'any i poder apreciar diferents matisos i combinacions és una activitat que el nens mai oblidaran.

Crear situacions en les que l'absència de la llum ens deixa veure la nostra ombra, observant que segons ens movem es fa més gran o més petita. Per als nens, des de ben petits, atrapar una mà que es mou és un joc deliciós, com pujar un nombre de nens determinat al braç projectat per la pròpia ombra... es màgia per als nens. Però els nens a poc a poc van demanant perquè passa això i descobreixen que per projectar la seva ombra s'han de posar d'esquena al sol i que la seva ombra pel matí o la tarda no es troba al mateix lloc, etc.

No cal especificar les mil possibilitats que ofereixen les combinacions amb l'aigua i altres elements que en el jardí podem experimentar i observar. Poder-se posar davant d'un toll i observar-hi la teva imatge..., trepitjar el toll i veure el cercle que és produeix..., com també tirar pedres a dins...
Pensar estratègies per poder observar fenòmens. Regant amb una manega o aspersors podem veure l'arc de sant Martí. Fent bombolles de sabó veurem el mateix que quan li toca el sol en aquell prisma que hem explicat abans que teníem a la classe, etc.

Sortir el jardí amb un mirallet o simplement amb una tapa de llauna a la mà podem jugar a la rateta. Qui dels que tenim els cabells blancs no recorda les hores delicioses passades en aquest senzill i misteriós joc?

Descobertes amb les llanternes

Donar una llanterna al nen és obrir un nou camp de possibilitats exploratives. Des de descobrir-hi el gran secret que és pel nen petit d'obrir-la i tancar-la, a observar, la seva projecció de llum en l'espai, a inventar jocs simbòlics etc. És molt curiós donar una llanterna a un nen de dos tres anys, un cop ha descobert com s'obre i com es tanca fa obrir la boca dels seus companys, els recorda alguna situació viscuda..., Si estan a les fosques comencen a projectar la llum en tot l'espai i la fan moure molt de pressa, aquest moviment suggereix diferents imatges als nens -són petards- és el sol- són rodones que es mouen- etc, que verbalitzen en un esclat de joia per la descoberta. També passen a jugar a - soc policia- sóc el metge- estem en una tenda de campanya- etc. Així podríem omplir pàgines d'observacions que hem pogut fer en la seva utilització.

Els jocs que podem oferir amb una senzilla llanterna combinada amb altres elements son inesgotables. El nen pot descobrir que punxant amb un punxó pot fet sortir un raig de llum, que punxant pot dibuixar. Que amb diferents papers, cel·lofana, de seda, de plata pot fer mil projeccions, transformant i modificant la llum. També organitzant jocs combinant música i llum o amb unes grans cartolines foradades que deixen passar la llum i la projecta en l'espai podent-la observar, etc.

Ah! mirar un conte en un lloc fosc amb la llanterna és meravellós! i si aquest conte es fosforescent és...,bé, a provar-ho!

Concloem:

Una actitud de descobrir, d'experimentar, de construir amb un rigor científic, metodològic i humà contribuïm al traspàs de l'herència cultural però també a la seva transformació i evolució.

LA LLUM ; VIDA, CIÈNCIA, ART CREATIVITAT I FANTASIA!

_________________________________________________
Bibliografia:

MALAGUZZI, Loris: "L'occhio se salta il muro". Mostra d'un treball pedagògic per a infants. Dep. d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Ajuntament de Barcelona. 1984.

Idees dels pedagogs clàssics: PESTALOZZI, MONTESSORI, DEWEY, i retrobades posteriorment per Elianor GOLDSCHMIED.

COMEDIANTS, Els. "Somnis" (1987). Aliorna. Barcelona. Conte fosforescent.

BT biblioteca de treball " La llum" Editorial Laia, 1975

"La Caixa" a les escoles. La Llum i el color. Caixa de Pensions i Obra Social.