Sortim a l'exterior i fem-nos algunes preguntes:
Com és l'espai? Es respira natura o ciment? Espais amplis? Quin mobiliari? Plàstic? Fusta? S'entolla? Coneixem el nom dels arbres? Hi ha alguna font? Quines plantes?
Quines propostes oferim? Què fan els infants? On s'enfilen? Com són les tanques? Podem mirar fora? Hi ha taules? Té sorral? Què fan els infants al sorral? Podem seure?
Quines demandes observem per part dels infants i de tot el col·lectiu de persones que conviuen a l'escola? Aquestes o altres preguntes poden ser un bon inici per prendre consciència de l'espai que tenim i com l'utilitzem.

Què modificaríem de l'espai? Per modificar hem de saber què volem que passi. Com diu Penny Ritscher "Per viure bé el jardí, cal pensar, organitzar, articular i equipar l'espai exterior com es fa amb l'espai interior. L'espai exterior és un lloc privilegiat."

PROPOSTES

Aspectes tècnics i arquitectònics

L'orientació de l'espai. Les diverses zones, des de les més assolellades fins a les que resten tot el dia a l'ombra, determinaran l'activitat que s'hi desenvolupi i el tipus de vegetació a col·locar en cadascuna.

En la construcció de nous edificis és important que estiguin orientats a migdia per poder gaudir del sol a l'hivern. Què les sales tinguin accés directe al jardí amb un portal ampli que, un cop obert, uneixi el dintre i el fora. En l'inici de la construcció del jardí, preveure com ombrejar diferents espais, és molt important i fàcil. Si el sol dóna directe, cal pensar com ombrejar a la primavera i a l'estiu. Hi ha moltes enfiladisses de fulla caduca que, amb el suport d'una pèrgola o una altra estructura, ens permetran gaudir de sol a l'hivern i d'ombra a l'estiu.

Per a una correcta evacuació de les aigües, el subsòl del jardí ha de tenir una bona infrastructura de drenatge, evitant l'erosió i a la vegada recollint les aigües de la pluja de manera que puguin ser utilitzades per al reg del jardí. La instal·lació d'una xarxa de reg per degoteig amb un temporitzador no és excessivament cara i facilita molt les tasques de manteniment.

El subsòl ben preparat amb una bona base de sauló integrant la xarxa de reg, ens permetrà ajardinar i tenir èxit en la plantació. Un subsòl ple de runes tapades amb una senzilla capa de terra provocarà molts problemes de drenatge, reg i mala salut de les plantes.

Preveure punts d'aigua per beure, jugar o rentar-se. Pensar quin tipus de fonts o piques d'aigua seran més adequades segons la seva finalitat. També la seva altura segons la disposició i el seu lloc. Si volem un lloc on els infants siguin autònoms per anar a buscar un xic d'aigua per fer pastetes, anirà bé un punt d'aigua baix. Si volem fer un racó per manipular, experimentar fent trasvassaments, mesures, transformacions... aniran bé piques baixes però elevades mitjançant un petit esglaó de manera que permetin la concentració dels infants en l'activitat i també per evitar que la terra arribi a la pica. El terra d'aquest lloc ha de ser especial per evitar que rellisqui.

Una altra proposta seria construir possibles circuits d'aigua en moviment per jugar amb petites barquetes fetes de fulles o altres materials naturals. Tota l'aigua que utilitzen s'ha de pensar en com poder-la recollir o que vagi a parar a llocs que directament reguin les plantes.

Cal tenir en compte les normatives establertes per les administracions sobre les condicions higiénico-sanitàries i de seguretat pels centres d'educació infantil. A Catalunya es poden consultar al DOGC núm. 336 de l'11/6/1983.

Les espècies vegetals: finalitat i distribució

El criteri per escollir les plantes ha de partir del coneixement del medi, de la seva sostenibilitat i de la seva utilització per crear els espais. Les tasques de manteniment seran més o menys importants segons les espècies escollides i la seva ubicació. És recomanable utilitzar criteris de xerojardineria, plantes que necessiten poca aigua, i utilitzar espècies vegetals autòctones adaptades al medi on es trobi l'escola.

Escollir els arbres, arbustos, trepadores i flors pensant en la seva funció i la seva distribució en les diferents zones. Cal tenir en compte i conèixer les seves característiques per poder gaudir de sol a l'hivern i d'ombra a l'estiu, arbres que poden servir com a cabanes, arbustos i trepadores per fer un tancat, forma, so, textura, olor, floració i color tot l'any. Conèixer per preveure la crescuda, floració, tonalitats i tot allò que volem que passi.

Podeu consultar el document: Coneguem les plantes, elaborat per Mercè Beltran

Distribució i estructura de les zones del jardí

Han de ser espais suggeridors, provocadors, distribuïdors de propostes. La seva configuració i els elements que continguin provocaran :
- Moviment / repòs
- Seguretat / risc
- Socialització / individualitat
- Relació amb l'adult / distància de l'adult
- Reproducció / creació
- Ficció / realitat
- Experimentar sensacions / actuar sobre els objectes
- Construcció i ordre / destrucció i desordre.
- Observació/ transformació

Per tant en la creació de zones pensarem en l'infant i en l'adult. L'infant ha de poder moure's amb seguretat i l'adult ha de tenir la seguretat del control de tot l'espai. Els elements naturals, taules, espais per seure, mòbils ens ajuden molt a crear zones diferenciades que permetin una visió global i una imatge màgica dels espais.

Mobiliari de jardí

Des del nostre punt de vista no calen gaires mobles o mòduls sofisticats dels que trobem a tots els parcs. La creació de desnivells: dunes, rampes, elevacions suaus, ofereix moltes possibilitats d'exercici i moviment. Arbres per poder trepar, penjar un cistell de goma per engronxar-se... Zones toves d'herba amb una bona combinació de zones dures de ciment, amb lloses o altres materials que permetin l'arrossegament de petits vehicles: bicicletes, carros, remolcs, etc. Es poden crear uns circuits que poden rodejar zones de laberints amb arbustos baixos, llocs per amagar-se, per descansar, per organitzar els seus jocs simbòlics...

L'hort

Espai per fer un petit hort i cultivar les plantes aromàtiques, medicinals, roses per Sant Jordi. Els confins han de quedar molt ben limitats però que els ulls puguin traspassar la tanca o el mur. Amb els xiprers i altres plantes podem construir veritables finestres per integrar tot el que passa fora de l'escola.

Els sorrals i altres espais

Si és possible, instal·lem més d'un sorral. Sorrals en diferents punts que ens permetin un bon manteniment per tenir la sorra airejada i neta. Petites montanyetes, caixes...etc. ens facilitaran poder-lo tapar per la nit per protegir-lo de les defecacions dels gats i netejar-lo de tant en tant amb aigua i llegiu sense que aquests fets siguin una càrrega excessiva.

Altres espais es poden compartimentar amb jardineres pensades per poder observar la floració durant tot l'any, de fàcil manteniment. S'hi poden plantar bulbs i altres plantes que s'aniran reproduint anualment de forma espontània a partir de les primeres plantacions. Observació i sorpresa tot l'any!

Zones de trobada

Petits grups amb taules i cadires en els que, segons els moments, uns infants dibuixaran, pintaran, retallaran... Seran zones que ens permetran continuar fent activitats que de vegades solament les podem fer dins de l'escola si no s'ha pensat en disposar d'aquest espai. També faciliten la integració de les famílies com a punt de trobada per qualsevol pretext com preparar una festa, etc.

Els bancs distribuïts de forma provocadora també ens ajuden a crear situacions col·lectives i individuals. Sovint són llits, infermeries, cotxes, trens, per als infants veterans i punts de referència per als infants que es mouen però tenen necessitat de trobar l'adult en un punt. Els bancs també són molt utilitzats per les famílies a l'hora de recollir els infants.

Els materials

En un jardí de les característiques que estem dissenyant cal preveure un espai per tenir totes les eines de jardineria imprescindibles per a la seva conservació. Un traster pot servir per guardar tots els materials però nosaltres preferim poder disposar de diferents punts per guardar el material. Punts estratègics amb materials que no sempre es trauran tots. Per exemple, prop de sorral podem posar una caixa de fusta mig enterrada per guardar, pots, galledes, pales... Un espai pensat per poder aparcar bé els tricicles, patinets, cotxets, etc. que es pugin aparcar, no apilonar... A prop dels punts d'aigua, el material per experimentar, manipular, etc. Si les aules queden molt lluny podem pensar en un petit espai per poder canviar bolquers i tenir serveis pels més grans...

Pensem que el nostre clima ens ofereix el privilegi de poder gaudir de l'aire lliure que no podem desperdiciar. L'escola pot oferir un espai als infants i els adults que normalment no tenen a casa. Val la pena pensar molt bé aquest espai per poder fer possible un nou concepte de jardí a l'escola que ens pot ajudar fins i tot a organitzar els grups d'una manera molt més flexible.

Podríem acabar dient que volem un jardí per provocar i compartir, per viure intensament els espais exteriors. Un privilegi, un recurs d'uns valors incalculables per ser gaudits pels infants i els adults.

La filosofia d'un jardí es pot aplicar encara que tinguem solament terrasses. Us animem a pensar-hi.. Poseu fil a l'agulla amb l'ajuda d'un bon assessorament per dissenyar i preveure. Cada espai és diferent i particular, fem un bon plantejament en un projecte global que s'anirà duent a terme en diferents fases i a poc a poc viureu la transformació en un jardí del pati de l'escola.