| Tradicionalment
el jardí dels centres educatius s'acostuma a considerar
com un lloc per "prendre l'aire", per desfogar-se,
per fer una pausa (el recreo) enmig de les estones de feina.
Com si la vida al jardí no fos una feina. De fet l'espai
exterior és un recurs educatiu preciós, almenys
en potència. Entre d'altres coses és el lloc
privilegiat de contacte entre el centre educatiu i el territori,
el social i el natural.
Per
viure bé el jardí, cal pensar, organitzar,
articular i equipar l'espai exterior com es fa amb l'espai
interior. Un espai ample no ha de ser dispersador. Un gran
espai buit provoca comportaments d'agitació, repetitius,
cansats. En canvi, un espai articulat i variat convida a
comportaments intel·ligents: exploracions, descobertes,
intencions, trobades, col·laboracions, iniciatives,
projectes, construccions... Cal dissenyar-lo amb zones diferenciades,
delimitacions, plantes, equipat amb mobiliari, materials,
estructures per reordenar. És útil tenir molts
centres d'interès atractius de manera que el gran
grup d'infants es divideixi espontàniament en subgrups
autogestionats. És útil tenir un terreny amb
desnivells, per pujar i baixar. És útil tenir
zones pavimentades: terrassa, pati, carrilets per bicicletes.
Són útils els materials per 'treballar dur'
(cavar, omplir, barrejar, transvasar, transportar, construir...):
sorra, aigua, terra, herba, grava... És útil
tenir eines per a aquests jocs treball: contenidors diferents,
cabassos, pales, culleres, regadores, esponges... Pel que
fa als equipaments de joc grans i fixos, típics dels
parcs infantils com gronxadors, tobogan, estructura per
enfilar-se, en calen pocs, ben triats i ben distribuïts
pel jardí. Seria també bonic que hi hagués
fusta, sense massa colors forts.
La
bellesa, l'atmosfera una mica màgica del jardí,
es crea sobretot amb la presència de plantes. És
l'equipament viu. Les plantes s'han de triar de manera que
hi hagi atractiu especial durant tot l'any: flors, fruits,
fulles acolorides... A més de ser boniques les plantes
són útils. Donen formes a l'espai, delimiten,
divideixen, són punts de referència estables.
Arbres i pèrgoles serveixen per crear zones d'ombra.
Les plantes són una font de materials per jugar:
petites branques, fulles, flors, llavors... Les plantes
ofereixen als infants espais recollits on retirar-se 'en
privat'.
Al
jardí la presència dels adults és determinant.
No es tracta de vigilar en el sentit tradicional sinó
de 'vetllar'. L'adult porta la direcció educativa,
prepara, conté, acompanya, suggereix, escolta, dialoga,
interactua. És un rol de responsabilitat i diferenciat.
És bo tenir petits bancs situats en llocs estratègics
on l'adult es pugui asseure i ser-hi present sense intromissions.
La persona adulta asseguda constitueix un atractiu i un
punt de referència per a l'infant.
Del
jardí se'n gaudeix tot l'any, per tant cal preveure
l'equipament adequat per quan fa 'mal temps' i cal preveure
també una sistematització de l'accessibilitat
a aquest equipament.
La
vida al jardí és plena de 'secrets'. El que
hi passa és menys programable que el que passa a
l'interior. Hi ha massa variables per tenir-ho tot 'sota
control' perquè una gran part de la vida que es viu
al jardí s'esfuma. Potser, en part per aquesta característica
seva escapadissa, la vida al jardí es valora poc.
Però justament els secrets són, en bona part,
el motiu de la fascinació i del sentit del jardí.
|
