Feia un dia de sol magnífic i la mainada jugava a l'aire lliure.
Dos edificis de planta baixa emmarcaven un espai de pati amb diverses zones. Un era habilitat per als infants de 10 mesos fins a 3 anys i l'altre, pels de 3 a 6 anys.
El pati, ric en recursos i material, presentava arbres grans, desnivells, rampes amb diversos tobogans i escales, estructures per enfilar-se, per gronxar-se, per voltar, taules i bancs de fusta, tricicles, sorral, pales…

La zona dels petits, oberta a la resta del pati, convidava a anar a explorar altres espais i a relacionar-se amb altres infants i adults.

Es respirava un ambient agradable i tranquil.

Un grup de nens i nenes dels més grans feien una activitat de plàstica en les taules de "pic-nic" i d'altres baixaven pels tobogans o es gronxaven… Els adults observaven els jocs o parlaven amb algun infant.

Una mestra que parlava castellà, ens va mostrar l'interior dels edificis.
Em va ser impossible, però, seguir-la tota l'estona ja que sovint ens aturàvem a fer alguna foto o a observar algun racó o situació.

Per exemple, una mestra entrà del pati amb una nena petita. Es va asseure en una cadira baixa, i tot conversant, li va treure el bolquer i va esperar que la nena s'assegués a l'orinal i que fes pipí. Van observar i tocar el bolquer abans que la mestra li tornés a posar. El to de la conversa semblava molt natural i amigable per part de les dues. No hi havia pressa i era d'envejar.

El material de joc i d'aprenentatge ambientava una atmosfera equilibrada i plena de propostes. Es repetien els sofàs en moltes estances mentre que les zones compartides per adults i infants dotades amb ordinadors i fotocopiadora, s'integraven dins d'aquest mobiliari casolà, net i ple de plantes.

S'intercalaven racons de natura, taules amb propostes de jocs de matemàtiques o contes, zones de joc simbòlic com una saleta d'estar… Fins i tot una petita habitació amb un llit de matrimoni, llitet de baranes i lavabo al costat. Tot a mida de l'infant convidava al joc.

Vam escoltar a un noi jove que tocava el piano i cantava junt amb d'altres educadores i un grup d'infants, asseguts en cadires. Cadascú anava amb sabatilles o descalç, segons volia. A la segona cançó els educadors saludaven als infants anomenant-los, i d'un en un sortien a dinar. A l'hora un altre grup esperava el dinar assegut davant d'unes taules ben parades, amb petites estovalles al mig i amb una planteta al damunt mentre una mestra els llegia un conte.

Al acomiadar-nos vàrem trobar dues taules amb una mestra i cinc infants cadascuna, menjant tots plegats a l'aire lliure...

Tot i ser el penúltim centre que visitàvem, no deixàvem de sorprendre'ns i comentar els detalls que ens mostraven una vida en el seu interior confortable, acollidora, plena d'interaccions i relacions variades i positives, així com de respecte a les necessitats i ritmes dels infants.