Feia un dia
de sol magnífic i la mainada jugava a l'aire lliure.
Dos edificis de planta baixa emmarcaven un espai de pati amb diverses
zones. Un era habilitat per als infants de 10 mesos fins a 3 anys i l'altre,
pels de 3 a 6 anys.
El pati, ric en recursos i material, presentava arbres grans, desnivells,
rampes amb diversos tobogans i escales, estructures per enfilar-se, per
gronxar-se, per voltar, taules i bancs de fusta, tricicles, sorral, pales
La zona
dels petits, oberta a la resta del pati, convidava a anar a explorar altres
espais i a relacionar-se amb altres infants i adults.
Es respirava
un ambient agradable i tranquil.
Un grup de nens i nenes dels més grans feien una activitat de plàstica
en les taules de "pic-nic" i d'altres baixaven pels tobogans
o es gronxaven
Els adults observaven els jocs o parlaven amb algun
infant.
Una mestra que parlava castellà, ens va mostrar l'interior dels
edificis.
Em va ser impossible, però, seguir-la tota l'estona ja que sovint
ens aturàvem a fer alguna foto o a observar algun racó o
situació.
Per exemple, una mestra entrà del pati amb una nena petita. Es
va asseure en una cadira baixa, i tot conversant, li va treure el bolquer
i va esperar que la nena s'assegués a l'orinal i que fes pipí.
Van observar i tocar el bolquer abans que la mestra li tornés a
posar. El
to de la conversa semblava molt natural i amigable per part de les dues.
No hi havia pressa i era d'envejar.
El material de joc i d'aprenentatge ambientava una atmosfera equilibrada
i plena de propostes. Es repetien els sofàs en moltes estances
mentre que les zones compartides per adults i infants dotades amb ordinadors
i fotocopiadora, s'integraven dins d'aquest mobiliari casolà, net
i ple de plantes.
S'intercalaven racons de natura, taules amb propostes de jocs de matemàtiques
o contes, zones de joc simbòlic com una saleta d'estar
Fins
i tot una petita habitació amb un llit de matrimoni, llitet de
baranes i lavabo al costat. Tot a mida de l'infant convidava al joc.
Vam escoltar a un noi jove que tocava el piano i cantava junt amb d'altres
educadores i un grup d'infants, asseguts en cadires. Cadascú anava
amb sabatilles o descalç, segons volia. A
la segona cançó els educadors saludaven als infants anomenant-los,
i d'un en un sortien a dinar. A l'hora un altre grup esperava el dinar
assegut davant d'unes taules ben parades, amb petites estovalles al mig
i amb una planteta al damunt mentre una mestra els llegia un conte.
Al acomiadar-nos vàrem trobar dues taules amb una mestra i cinc
infants cadascuna, menjant tots plegats a l'aire lliure...
Tot i ser el penúltim centre que visitàvem, no deixàvem
de sorprendre'ns i comentar els detalls que ens mostraven una vida en
el seu interior confortable, acollidora, plena d'interaccions i relacions
variades i positives, així com de respecte a les necessitats i
ritmes dels infants.
|