Crònica
de la visita al
Päiväkoti Linnunlaulu Per Maria José Ortega. |
El centre
es troba situat en un bonic edifici antic, de més de cent anys,
ampli i lluminós que va ser una residència per a nens i
nenes cecs. Està envoltat d'un jardí on veiem els nens i
nenes jugar. El seu nom fa referència al cant dels ocells que es
podien escoltar en ell. A la porta de cada espai hi havia rètols
amb noms d'ocells. La sala dels majors és una sala molt àmplia i lluminosa. Està dividida en diferents espais de joc i els nens participen en l'organització i decoració dels mateixos. Els diferents espais responen a diferents interessos i necessitats. L'ambient és familiar i acollidor amb objectes "de casa", amb objectes de decoració antics, amb dibuixos i treballs dels nens. Treballen
en grups petits, així s'afavoreix el diàleg entre tots,
la participació i el poder escoltar i atendre cada nen. Fins i
tot en l'àpat es divideixen en dos grups i un d'ells menja en una
altra sala per afavorir la conversa entre ells i la relació. Treballen el sentiment d'individualitat i l'autoestima. Cada nen amb els seus pares prepara la seva història personal amb fotos i textos en un plafó que s'exposa i es comenta durant una setmana. Observem
els quaderns en què es va recollint la història escolar
del grup perquè ho vegin els nens i els pares i el plafó
de comunicació amb pares. Els pares participen en el centre. Hi ha fotos
dels nens i nenes que personalitzen l'espai, les seves pintures, les seves
dates d'aniversari... Vam arribar a l'hora de menjar dels més petits.
Veiem el tracte dels mestres que els atenen individualment o en grups
de dos o tres. Uns mengen en trones, altres en taula, per a uns hi ha
bressols per a altres matalassets. Hi ha espais
compartits per nens i adults, per menjar, per estar, per treballar amb
l'ordinador...Fins a les sales dels mestres tenen cabuda els nens A la planta baixa està la sala d'usos múltiples. En aquesta sala a més a més de les activitats de moviment dels diferents grups, un cop per setmana un especialista es desplaça al centre per treballar amb els nens i nenes amb necessitats educatives especials. Donen importància a què aquests nens s'incorporin als centres normals del seu barri i que rebin allí tota l'atenció que necessiten. Això ho fan el 80% dels nens. La resta, un 20%, amb majors dificultats s'incorpora en grups especials dins centres normals. Només hi ha dos centres en tot el país per a nens amb problemàtiques molt greus. Estan estudiant el futur d'aquests últims centres. També a la planta baixa es troben altres serveis a la comunitat, és un exemple de pluriutilizació dels espais: - Un taller de construcció de titelles i un teatret que l'utilitzen grups de persones que s'hi dediquen professionalment. A canvi del local construeixen els titelles que es necessiten als centres de la zona i ensenyen a realitzar-los a grups de nens i nenes. - Una sala per trobades, reunions i intercanvi d'experiències per als professors de la zona. És d'ús lliure, només han d'avisar quan la necessiten. La meva impressió
general d'aquest centre és que és molt acollidor i familiar.
Els nens i adults s'han de sentir com a casa seva, valorats com a persones,
amb llibertat per aprendre i desenvolupar-se, han de sentir-se molt a
gust. |
Viatge
a Finlàndia amb la revista Infancia de l'A.M.Rosa Sensat. Abril/maig
2002 © www.elsafareig.org |