Crònica de la visita al Päiväkoti Linnunlaulu
Per Maria José Ortega.

El centre es troba situat en un bonic edifici antic, de més de cent anys, ampli i lluminós que va ser una residència per a nens i nenes cecs. Està envoltat d'un jardí on veiem els nens i nenes jugar. El seu nom fa referència al cant dels ocells que es podien escoltar en ell. A la porta de cada espai hi havia rètols amb noms d'ocells.
La planta alta s'ha adaptat com a Centre Infantil. Atén uns quaranta nens i nenes d'1 a 6 anys. Els nens estan dividits en tres grups:
- Un grup de 3 a 6 anys, amb16 nens entre els que es troben cinc nens amb necessitats educatives especials (per això són menys) i hi ha un professor més, especialista, per atendre aquests nens amb necessitats educatives especials.
- Dos grups d'1 a 3 anys amb 24 nens en total agrupats, els més grans en un grup i els més petits en un altre.
Veiem que diversos nens i nenes són d'altres cultures.
El percentatge de mestres/nens és igual al de la resta dels centres de la ciutat.
L'horari és l'habitual. No hi ha servei d'acollida per la tarda.

La sala dels majors és una sala molt àmplia i lluminosa. Està dividida en diferents espais de joc i els nens participen en l'organització i decoració dels mateixos. Els diferents espais responen a diferents interessos i necessitats. L'ambient és familiar i acollidor amb objectes "de casa", amb objectes de decoració antics, amb dibuixos i treballs dels nens.

Treballen en grups petits, així s'afavoreix el diàleg entre tots, la participació i el poder escoltar i atendre cada nen. Fins i tot en l'àpat es divideixen en dos grups i un d'ells menja en una altra sala per afavorir la conversa entre ells i la relació.
Volen fer un ensenyament viu partint dels interessos dels nens i de la realitat del dia a dia, de les situacions quotidianes. Animen que el nen experimenti i aprengui per si mateix.

Treballen el sentiment d'individualitat i l'autoestima. Cada nen amb els seus pares prepara la seva història personal amb fotos i textos en un plafó que s'exposa i es comenta durant una setmana.

Observem els quaderns en què es va recollint la història escolar del grup perquè ho vegin els nens i els pares i el plafó de comunicació amb pares. Els pares participen en el centre.
Al costat de la sala hi ha un espai de descans amb matalassets i coixins.
Les sales dels petits són d'espais amplis i més oberts per respondre a la necessitat de moviment dels nens i nenes, són també familiars i acollidores.

Hi ha fotos dels nens i nenes que personalitzen l'espai, les seves pintures, les seves dates d'aniversari... Vam arribar a l'hora de menjar dels més petits. Veiem el tracte dels mestres que els atenen individualment o en grups de dos o tres. Uns mengen en trones, altres en taula, per a uns hi ha bressols per a altres matalassets.
Mentrestant, un grup de més grans, en una altra sala, segueixen una cançó per assenyalar parts del cos.

Hi ha espais compartits per nens i adults, per menjar, per estar, per treballar amb l'ordinador...Fins a les sales dels mestres tenen cabuda els nens
Hi ha un taller d'experiències amb aigua, colors, materials naturals que utilitzen lliurement, un taller de fusteria-magatzem...
L'antiga sauna s'utilitza com a tal dues o tres vegades l'any. La resta del temps és un lloc càlid per al descans, els jocs amb l'aigua...
A la cuina, la cuinera és part de la vida i història del centre.

A la planta baixa està la sala d'usos múltiples. En aquesta sala a més a més de les activitats de moviment dels diferents grups, un cop per setmana un especialista es desplaça al centre per treballar amb els nens i nenes amb necessitats educatives especials. Donen importància a què aquests nens s'incorporin als centres normals del seu barri i que rebin allí tota l'atenció que necessiten. Això ho fan el 80% dels nens. La resta, un 20%, amb majors dificultats s'incorpora en grups especials dins centres normals. Només hi ha dos centres en tot el país per a nens amb problemàtiques molt greus. Estan estudiant el futur d'aquests últims centres.

També a la planta baixa es troben altres serveis a la comunitat, és un exemple de pluriutilizació dels espais:

- Un taller de construcció de titelles i un teatret que l'utilitzen grups de persones que s'hi dediquen professionalment. A canvi del local construeixen els titelles que es necessiten als centres de la zona i ensenyen a realitzar-los a grups de nens i nenes.

- Una sala per trobades, reunions i intercanvi d'experiències per als professors de la zona. És d'ús lliure, només han d'avisar quan la necessiten.

La meva impressió general d'aquest centre és que és molt acollidor i familiar. Els nens i adults s'han de sentir com a casa seva, valorats com a persones, amb llibertat per aprendre i desenvolupar-se, han de sentir-se molt a gust.

Tornar a les imatges de la visita
Viatge a Finlàndia amb la revista Infancia de l'A.M.Rosa Sensat. Abril/maig 2002
© www.elsafareig.org