N'hi
havia moltes, de totes mides i escampades per tota la sala.
Després
d'oferir als nens/es la possibilitat de treure´s les
sabates, no va fer falta dir res més que: "a
jugar!"
Primer
anaven corrent d'una caixa a l'altra, s'hi ficaven dins,
sortien,
se la posaven al cap... Després van començar
a fer joc simbòlic: "és una casa, és
un cotxe, és un llit...
Al
cap d'una estona i com per art de màgia van començar
a apilar les caixes, primer només ho feien dos o
tres, però a mida que anava passant el temps s'hi
anaven afegint més nens/es i la muntanya de caixes
s'anava fent més alta.
Al
final de la sessió varen acabar tots els nens/es
i totes les caixes en un racó de la sala. Això
sí, van haver de dedicar força estona a convèncer
un nen que des del principi de la sessió s'havia
apropiat d'una caixa i no permetia que els altres li canviessin
de lloc.
Us
animem a que poseu en pràctica aquesta experiència,
el material és fàcil d'aconseguir i ja veieu
que el joc és molt ric i creatiu!
|