La carbassa gegant
  Llar d'Infants El Passeig. Bellvitge, L'Hospitalet de Llobregat. Febrer 2003
     
 
  Van arribant i els infants molt observadors veuen que hi ha una novetat. La mestra no diu res, espera que ells facin. Sembla que volen apropar-s'hi però són prudents. El grup va arribant, és com si s'esperessin per veure que hi ha sota de la manta.

Una carbassa! Estan contents! Coneixen les carbasses però aquesta és més gran, molt gran!

Intenten agafar-la per la cua però no poden aixecar-la. Pesa molt!

Potser amb la manta? Entre tots: estiro, estires, estirem i la carbassa... no es mou!!!
 
     
     
 
  Durant uns quants dies la mestra l'ha deixat al vell mig de l'espai del grup. Ells trobaran maneres de jugar. La tapen i destapen, amb la manta, amb paper de cel·lofana amb tot el que troben... Està freda. Té fred? És una cadira per la nina? Un gronxador?
La carbassa gegant, una bona joguina. Un material que no fa soroll, que no dóna feina de recollir i tots els infants hi poden inventar el seu joc.