Soc educadora d'una aula de 2-3 anys, i m'estic trobant amb moltes mares que per volen fer un intercanvi amb els Tió, pare noel o reis de "xumet per regals". A més a més, tinc companys de feina que també ho volen promoure a les seves aules i donar-ho al Tió per que s'ho mengi i ell cagui quelcom. A la meva aula, (són de juliol a desembre) alguns dormen (la majoria) amb xumet, i d'altres amb un nino. Els de desembre com ja sabreu, encara no tenen 2 anys, i cada migdia em reclamen el xumet (algun dia puntual no ho han fet i els hi ha costat força dormir sense ell)i jo de moment els satisfaig. M'agradaria saber la vostre opinió, per que també hi ha el tema que l'any que ve ja no els deixaran dormir ni amb xumet, ni ninos, ni bolquers,... ni res de res. Ja se que encara tenen molt de temps pel davant, però els 6 mesos fins l'estiu passen volant.
Joana - 7/12/2006 20:11

Hola Joana: he llegit el teu missatge, i sols puc dir-te quan els donem el xumet no ens plantegem quin dia és , si es Nadal o pasqua , els hi "posem" pk no plorin, perquè callin...... , i ara perquè els hi hem de treure? perquè el tió se'l mengi? pk el rei se l'emporti? Pk faran P3?......
Creem unes necessitats "nosaltres" i després, pk no ens responsabilitzem de retirar-les quan ho creiem necessari.
Serà, perquè sempre es més fàcil que ho faci un altre?
Per favor: siguem adults responsables del que oferim, de les dependències que creem i de com ho fem per anar-les retirant, si cal.
RESPECTE si-us-plau, els nens son persones i s'adonen de tot,
no els enganyem. No canviem xumets per regals.
Marta Graugés - 7/12/2006 23:02

Hola Joana,
També estic en un grup de 2 a 3 anys i si bé aquest curs encara no ha començat la febre de treure els xumets aprofitant aquesta època de l'any en què se suposa que "més s'ha de mirar pels altres", de ben segur que arribarà una vegada hagi passat el pont. I si tan hem de mirar pels altres, perquè no mirar pels infants, perquè no respectar les seves necessitats malgrat, que com diu la Marta, els hi haguem creat abans nosaltres mateixos?

Ja sabem que en qüestió de sis mesos els nostres infants passaran a l'escola dels grans, i que a allà (i ara no voldria generalitzar, donat que respecto i crec en molta de la gent que treballa en el 3-6, tot i que en faré ús conscient del tòpic) molts dels aspectes que creiem importants des del punt de vista de la pròpia identitat dels infants , així com de la veritable conquesta que fan de la seva pròpia autonomia (el control dels esfínters, els mocs...) passen a ser la part "bruta" de la feina.

Els infants ja no tindran temps per seguir sent infants "petits" traient a marxes forçades tots aquells hàbits que els donen seguretat en els moments en què ho necessiten. Què passa si en Martí, per anar a dormir, necessita endur-se un drap i el xumet? Què passarà si li traiem de cop? Què li estarem transmetem si li fem donar-li al tió, pare noel o reis? El canvi és xumet/drap per regals?

Moltes famílies avui dia, estem "pressionades" per fer de pares i mares de la millor manera possible. Volem fer-ho bé, però com que no en sabem perquè no tenim experiència (en el cas dels primers fills) o bé reproduïm allò que hem viscut com a infants i de l'experiència d'avis i/o altre gent molt propera, o bé com que estem a l'època de la informació, comencem a rebre un allau d'informació en forma de consells, receptes, tècniques... que ens poden donar seguretat en el que fem, però que ens hauríem de plantejar quines repercussions tenen en els infants.

Cada vegada menys crec en les veritats absolutes i quan una família em comenta que té intenció de treure el xumet a l'infant, tant si ho vol fer d'una manera com d'una altra, intento fer-los pensar en quins poden ser els sentiments que el seu fill pugui experimentar,i intentar que ell/a sigui el veritable protagonista de la decisió de dormir sense xumet.

És tot tan complicat, ens compliquem tant la vida, els compliquem tant la vida, quan el que podríem fer és intentar simplificar les coses per ser més feliços...
David - 8/12/2006 01:49

A la nostra llar d'infants retirem els xumets un cop passat el període d'adaptació a tots els nens a partir d'un any. Quan entren a l'escola, donen el xumet a la mestra i ella el guarda i, al sortir, el donem a la mare (normalment la mare els hi dóna). La veritat és que no hi ha gairebé cap nen que et demani el xumet passats 3 o 4 dies de "la retirada", ni tan sols per dormir, ja que els nens de seguida s'acostumen i saben que a l'escola no n'utilitzem. Tot i així, tampoc forcem les coses i, si en algun moment un nen el necessita (perquè li surten les dents, perquè no es troba bé, perquè té un mal dia), li donem i ell sap que és per aquest motiu que li donem, perquè és un moment especial i no perquè si. La veritat, no hi veiem cap dificultat en que els nens vagin sense xumet i ens estalviem aquesta "eina" tan poc higiènica a la llar (els xumets sempre van per terra, molts cops se l'intercanvien...). Si el voleu retirar, endavant, no és pas tan difícil: però més val dir-los la veritat: que ja són grans i que no el necessiten. Amb això n'hi ha prou!
Bet 8/12/2006 11:58

Hola família
Jo penso cadascun de nosaltres hem de ser els protagonistes de la nostra història i decidir en quin moment estem preparats o no per fer certs canvis.
Jo sóc fumadora, conscient del mal que em faig, de lo dolent que és, però no ho deixo, perquè no puc, perquè no estic preparada, perquè no vull... diguem-li X i com jo milers de persones en aquest món. Bé si aquest és el meu vici que tant em costa deixar sabent les seves conseqüències... qui sóc jo per decidir quan haig de treure un xumet a un infant, ell per a què l'utilitza, per tranquil•litzar-se, per superar certs moments...
Doncs penso que tant dret tinc jo a tenir un vici com ell. No he vist mai a un nen/a de 15 anys amb xumet... deixem que ells triïn, respectem el seu temps.
Esther - 8/12/2006 16:47

Amb els anys he vist, he entès, que el tema és molt complex. No hi ha dos nens iguals i moltes mestres que ho tenen molt clar com explica la Bet. Amb aquest procediment em quedo amb molts interrogants. Per les meves observacions, una gran majoria, com diu ella, amb la família el recuperen i no el deixen... Quin sentiment de fracàs per la família... Amb la mestra menja, amb la mestra dorm, amb la mestra no necessita xumet... Sentiment de fracàs o ¿per què no deixar-lo a l’escola fins hi tot els caps de setmana?

És veritat com diu l'Ester que cap noi/a porta el xumet als quinze anys i hem de potenciar que sigui ell mateix qui el deixi. Però, perquè no el deixa?

Fa temps que una mare en aquest mateix fòrum ens explicava com ho va fer i recordo un procés molt bonic, no sé si ho podríem recuperar.

Deixar la pipa per un regal no és el més òptim ni utilitzar els personatges màgics i mítics si no és per la seva pròpia voluntat i sabent les conseqüències ...

Hi ha un treball de dialogar, de parlar amb la família. És un treball que comencem a fer des de lactants i fer possible que la utilització de la pipa no sigui perquè l’infant s’avorreix, no sap que fer, es tanca amb la seva pipa...

Crec que hauríem de parlar del xumet en relació a l’organització dels horaris de menjar i dormir... i potser el xumet el faríem servir molt menys... Perquè parlem del xumet als dos anys i no abans? Quantes vegades els més petits estan tot el dia amb el xumet? Parem-nos a pensar una mica... Al voltant dels vuit mesos davant d’una proposta com la panera dels tresors no necessita el xumet...

Quin és el treball que ens pertoca fer els mestres? L’orientació sobre el tema, creant espais per parlar-ne. Orientant des de lactants que com menys utilitza el xumet més oportunitats de parlar té però dos i dos no sempre fan quatre... Sabem que tot el dia el xumet deforma el paladar..., però no sempre és així... L’escola, l’activitat sovint el xumet s’utilitza menys...o es treu a la força que com algú diu llavors reforcem la possessió del xumet quan ve la mare o el pare...

Treure el xumet s’ha de fer, però cal trobar el diàleg, l’estratègia que l’infant decideixi llençar, donar, enterrar... Un diàleg que demana una resposta i una decisió presa en consciència i en responsabilitat. L’infant és capaç i els pares han d’assumir aquesta responsabilitat del procés.
Carme Cols - 8/12/2006 21:01

Vaig recopilar els missatges que vaig valorar molt interessants i aquí els teniu.
Estic contenta de tornar a sentir a parlar del tema i de fer la meva aportació crec que les aportacions són molt riques.

------------------------

Hola! Tinc una filla de dos anys, i encara per dormir tant al migdia com a la nit, necessita dues pipes (una per la boca i l'altra per tenir-la a la mà). M'agradaria començar a treure les pipes. Com ho puc fer? L'hi trec les dues pipes a l'hora?
Gràcies
Una mare

Resposta d'una mestra:

Amb l'excusa dels reis mags hauria estat una bona excusa.

Resposta d'una altra mare

L’Elena ara ja té 15 anys era de les que anava a tot arreu amb dues pipes. Tots els seus companys d’un a dos anys varen anar deixant la pipa... L’Elena cada cop més enganxada.. Vaig parlar infinitat de vegades amb la mestra de com ho havíem de fer. Ella m’explicava diferents opcions però sempre pensant amb el respecte per l’infant i fer-ho molt a poc a poc. Ella amb calmava i m’explicava que en diferencia dels altres companys ella era nova en el grup i aviem de trobar la més meravellosa manifestació “del estar bé a l’escola i a casa”. Deia i ens repetia a tots els pares:- no tots els infants són iguals cadascú va fent el seu procés; hem d’estar molt atents ... Saps que va passar? Un dia va deixar les pipes i les vàrem perdre .Les vàrem buscar i rebuscar i jo vaig dir-li potser se les ha endut algú? Ella em va respondre: si l’ocell. Mai més em va demanar la pipa i va dormir com un angelet i de dia no va parlar mai més de les pipes.
La mestra em va comentar ens ha donat una lliçó i amb va ajudar a tenir confiança.
Cal estar atents i trobar el moment que si ella deixa la pipa trobi la manera de donar una resposta, la seva resposta Això si ,la mestra m’havia preparat una gran dosis de confiança per tenir clar que faria si passava el que t’he explicat!
Jo no se si t’he ajudat CONFIANÇA I ESTAR MOLT ATENTS QUAN PERDI LES PIPES.
Laia mare de l’Elena

Resposta d'una altra mare:

Totalment d'acord. Penso que la confiança és clau.
Jo un dia li vaig dir a la meva filla que començava a ser gran i que quan ella volgués podria llençar les pipes a les escombraries.
Això, sembla que li va tocar la fibra perquè va estar alguns dies preguntant-me: mama, les puc llençar?? La meva resposta era sempre la mateixa: tu mateixa, però recorda que si les llences, al vespre no les tindràs. Es notava que feia la pregunta com un joc però penso que ella necessitava aquest joc per poder-se convèncer.
Després d'uns dies de fer la pregunta tot jugant va arribar el dia que va dir: mama, vaig a llençar les pipes!! amb una decisió extraordinària; la meva resposta fou la mateixa que a les altres situacions i, per sorpresa meva, us puc dir que no les ha demanades més.
Ara això sí molta confiança en la resposta, en el to de veu i cap mena de dubte vers el fill.
Mare de la Mariona

La meva filla Gemma no va llençar la pipa , perquè no en va utilitzar i el dit encara a vegades el fa servir, però sempre estar amb ella i és un recurs més davant els moments de desconcert que hi ha a la vida. Al llegir les respostes anteriors m'ha recordat com la Gemma va deixar el biberó, tenia 5 anys i un dia va dir que el tirava a reciclar i així es va acabar, amb pau i tranquil•litat, com les onades que es fonen a la sorra. Bona nit
Marta

HOLA !!!!
SOC MARE I EDUCADORA I QUAN LA MEVA FILLA D 2 ANYS EM VA PROPOSSAR D DONAR ELS XUMETS AL COCODRIL DEL PITER-PAN, VAIG AL.LUCINAR.
ELLA SOLETA ELS VA POSSAR A LA TAULETA D NIT I AL MATÍ QUAN ES VA DESPERTAR JA SE´LS HAVÍA EMPORTAT.
ESTAVA TANT CONTENTA Q HO EXPLICAVA A TOT HOM.
Tere - 8/12/2006 21:22

Hola;
estic llegint les vostres respostes, i moltes no les entenc gaire.
que es el xumet?? un objecte de transició no?? jo opino que el xumet es el millor tresors pels infants quan se'ls canvia d'habitació, quan comencen l'escola bressol...en moments de canvis importants per a ells. però opino que NOMÉS serveix per això.
Jo estic en una classe de 1 a 2 anys (ara estan fent els 12 mesos tots) i des del primer moment en que van començar a estar adaptats, jo en quan arriben a la classe, els hi trec la pipa...no la necessiten!! però si quan han de fer la migdiada, quan venen ja de casa una mica malaltons i estan tous...això ho respecto, el xumet els calma i els ajuda a passar l'estona d'una millor manera, en moments com aquest soc la primera en donar-los-hi.
Però jo no entenc perquè un nen que està content, tranquil•lament jugant, ha d'anar amb el xumet tot el dia?? o pk passejant pel carrer ha de portar el xumet tota l'estona??
Jo estic totalment d'acord en donar el xumet als reis un cop ja han fet els 2 anys, 2 anys i mig, però això si...prèviament mentalitzats, uns mesos abans anar-los explicant que ja son grans, i que ja no els cal el xumet, i que ha arribat el moment de donar-la als reis, a Peter Pan o a qui ells vulguin.

Alba - 9/12/2006 13:52

Hola a tots/es. He estat llegint els vostres missatges i em semblen molt interessants. Estic d’acord amb el David sobre el missatge que donem als infants si canviem el xumet per regals, totes aquestes petites coses son bàsiques quan els pares es pregunten com el seu fill és tan consumista i en donen la culpa a "la societat". Una cosa és que conversant amb els infants,inventem algun "pacte" al que arribar amb ells, això és simplement un intercanvi d’esforços, però no sé si en aquest cas és convenient. El xumet pot ser un reclam puntual potser fruit d’un moment d’inseguretat o ansietat, i perquè treure’l si això farà sentir millor a l’Infant? És clar que parlo de moments puntuals i no d’anar tot el dia amb el xumet a la boca, ells mateixos han de ser els primers interessats en ser compresos per els adults i amb el xumet a la boca no podem entendre el què ens volen dir, ni fomentem la correcta vocalització de les paraules. Penso que el millor és saber en quins moments REALS l’Infant necessita el xumet i no potenciar que l’agafin a cada moment, igual que som capaços de dosificar els moments en què agafem un infant en braços per mimar-lo encara que tingui 3 anys, i ni anem amb l’Infant tot el dia a coll ni quan arriben a l’últim curs d’escola bressol deixem d’agafar-los per preparar-los per P-3...oi? Decidir quins son aquest moments REALS és una feina conjunta entre famílies i educadors, ho dic com a mare i com a mestra. SORT A TOTS!!
mireia - 10/12/2006 22:20

Nosaltres recordarem sempre una vegada per Nadal que una nena va donar el seu xumet als reis, pressionada per la família. I l'any següent NOMÉS va demanar als reis que li tornessin el seu xumet. Era l’única cosa que hi havia a la seva carta. us imagineu quin any va passar aquella nena?
EVA st.Feliu - 12/12/2006 15:15

EL CONTE "El xumet de la Nina” de la editorial Corimbo es una bona eina.
MARIA - 17/12/2006 09:54