Soc una de les mestres d'una aula de 16 infants de 2-3 anys. Algunes vegades sortim a fer una volta pel barri de l'escola. Algunes vegades sortim 2 ò 3 infants amb una de les mestres, però d'altres vegades sortim tot el grup. Mai no m'havia plantejat sortir a passejar sense la corda, donava per suposat que així s'havia de fer per la seguretat del grup i, sobretot, per la tranquil·litat de les mestres.
Però algú, un dia, em va parlar de sortir a passejar sense corda. Em va dir que em donés temps i que, en estar segura, ho intentés. I així ho he fet.
Avui la cuinera ens ha demanat si podíem sortir a comprar una carabassa. Només eren 10 infants així que he animat a la meva companya d'aula per intentar sortir sense corda. Ha estat meravellós. Els infants han pogut anar lliurement. Alguns volien anar de la mà de les mestres, altres de la mà dels companys. Ells mateixos estaven pendents de no fer-se enfora, de mirar abans de travessar el carrer. Han pogut caminar normalment cada un al seu ritme, sense trepitjar al del davant. Podien veure el que tenien davant, darrera i ambdós costats, i no només el clatell del de davant. Aquesta vegada si que hem fet una vertadera passejada pel barri.
El més curiós ha estat les reaccions de tota aquella gent que ens trobava pel carrer: tots s'han sorprès (inclòs alguns s'han preocupat) de veure'ns sense corda.
Així que després de la nostra experiència us ànim, com a mi em varen animar, a donar-vos temps i, quan esteu segurs/es ho intenteu.
Esther Aguiló 10/07/2006 19:28