|
Hola!tinc un problema a l'escola on treballo els nens/es sempre dormen amb sabates la migdiada i ara em trobo que una mare no vol que el seu nen dormi amb sabates.Els nens/es tenen 2 anys i tinc 15 nens. Verònica - 13/09/2005 18:59
Hola! Jo he passat per diferents llars d'infants i en cap d'elles he vist que els nens dormin amb sabates, la veritat és que em sobta bastant ja que penso que ha de ser molt incòmode. A més a més, el treure i posar sabates és una feina molt interessant i important en aquestes edats, pel que fa a l'autonomia dels nens. Jo, el que faria, seria parlar amb les teves companyes mestres i amb la direcció exposant-los-hi la importància de dormir sense sabates, tant per la comoditat dels nens com per la bona feina que és el treure i posar sabates. Doncs bé, bona srt i ja ens explicaràs com ha anat!
Sandra - 13/09/2005 20:21
Hola!
a l'escola sempre dormen sense sabates, fins i tot de vegades hi ha qui es treu els pantalons o fandilles si els hi fan nosa (sobretot els tejanos). És clar que suposa temps, paciència, i ganes de confiar amb ells... però, aprenen moltíssim!!! i cada vegada necessiten menys el teu ajud!!
Comprova-ho i ja ens diràs alguna cosa!
Raquel - 13/09/2005 21:08
Sols volia fer-te una reflexió," posat a fer la migdiada vestida i amb sabates ", i experimenta quina sensació tens.
Els nens son persones com nosaltres,i no per ser petits poden aguantar-ho tot.
El plaer, el temps, les necessitats primeres són les que necessita el nen i crec que és important que en gaudeixi.
El dormir i dormir a gust, és el que li correspon a aquestes edats,sinó quan som grans encare tenim dificultats per dormir.
Donem al nen el que li correspon , les presses no porten enlloc.
Una abraçada
Marta Graugés - 13/09/2005 23:46
Hola verònica.
Jo també estic a una aula d'infants de 2 anys i en tinc 16. La veritat és que mai m'havia plantejat la migdiada amb o sense sabates, ja que donava per suposat que per fer la migdiada s'han de treure les sabates. A l'escola bressol on treballo cada infant té un lloc on posar les seves sabates (el seu símbol, cada un té un animal diferent). Els primers dies és un poc complicat, i fins i tot hi ha alguns moments de caos mes o menys controlat, però en poc temps tots aprenen a treure's les sabates, a posar-les en el seu símbol i se les posen quan s'aixequen de la migdiada.
Es creen moments meravellosos en els quals els més grans ajuden als més petits o a aquells que els costa posar-se i treure's les sabates.
T'animo a que ho provis i ja m'explicaras els resultats.
Els dos anys és un moment fantàstic per treballar l'autonomia. Només hem de tenir paciència i posar-nos tranquils, no tenir pressa. No passa res si els primers dies comencen a dormir 15 minuts més tard, perquè estan fent aprenentatges per a tota la vida.
Una abraçada
Esther - 1/10/2005 15:54
HOLA!
Estic d'acord amb les vostres opinions, però jo si he de dir que a la meua escola dormen amb sabates. és cert que els nens no entenen del treball, però què fem quan no hi ha temps material? A mi m'agradaría no fer algunes coses de les coses que faig, com ara aquesta, i fer unes altres que no puc, però amb les ràtios tan altes i amb la poca col.laboració dels pares, en algunes ocassions, no puc fer més. No sé com vos ho feu, de veres. I de veritat que els veig dormir a gust. Si a algú li molesta la sabata en un moment donat si se la treu, pero no és el costum.
Petons
Roma - 14/09/2005 18:47
No crec que ningú tingui l'escola ideal, ni les famílies ideals, ni tan sols els/les companys/es ideals, però estic convençut que allò que és ideal ens pot servir per reflexionar i pensar com podem millorar, ni que sigui un petit xic, i així poder avançar en el respecte dels infants, del seu temps, de les seves necessitats.
A la nostra escola van començar dormint amb sabates, i ara ja no en porten. Un canvi a partir de la reflexió: per una banda hi havia la situació ideal (autonomia, respecte pels infants, higiene,...) i per una altra la real (ratios, horaris de mestres,... .
El que està clar és que tot petit canvi pot provocar inquietuds, dubtes, conflictes,... però si no ho provem no sabrem mai si som capaços de millorar la vida dels infants a l'escola.
Només si fem un petit pas, podrem fer el següent.
Ànims i endavant.
David - 14/09/2005 20:15
Hola a todas/os.
Tengo un niño de dos años y siempre que no sé que hacer le pregunto. El me dice si quiere dormir sin zapatos, con sapatos, sin pantalones, con camisa o sin camisa. El es alguien que piensa y siente y dice lo que desea, lo que le molesta, lo que le gusta, ...
Otra cuestión es el trabajo de los adultos, de eso ellos aún no entienden damasiado.
Un besito en cada zapatito.
Xtóbal - 14/09/2005 00:54
Cuando leo el mensaje de si usar zapatos a la hora de dormir, cuando descubro que ha sido una mamá la que ha dicho que no le parece bien pienso y siento mucha preocupación, porque las escuelas se supone que están para y por los niños y que todo lo que sucede y se vivencia dentro de ellas tiene un sentido y siempre teniendo como objetivo el desarrollo armónico del niño en toooooooooooooodas sus facetas, no?
Y todavía estamos en el 2005 planteándonos si dejarles o no los zapatos al niño al dormir. Estamos hablando de niños en pleno desarrollo con unos piececitos que necesitan tomar contacto DIRECTO con el suelo, adquirir tono muscular, SEEEEEEEEEEEEEEEEENTIR y en lugar de plantearnos quitar zapatos durante la jornada escolar por el bienestar de los niños, estamos todavia dudando a la hora de dormir.
Me alegra muchisimo que esta madre haya pedido que a su hijo se le quiten los zapatos a la hora de dormir y me pregunto los demás padres lo saben y no dicen nada? O no lo saben?
Si no hay las condiciones de ratio, colaboración.. porqué somos un colectivo que no se manifiesta que no sale a la calle, que no lucha... Tenemos que movernos de una vez, pedir todo lo que sea necesario para que en las aulas haya realmente calidad educativa y no restar a los niños bienestar por falta de tiempo... MANIFESTEMONOS SALGAMOS A LA CALLE DE UNA VEZ!
Por cierto:
YO CUANDO LLEGO A CASA LO PRIMERO QUE HAGO ES QUITARME EL CALZADO PORQUE TENGO LOS PIES DESTROZADOS Y NECESITO ESTAR DESCALZAAAAAAAAAAAA!
Mónica - 15/09/2005 17:50
Verònica, la mare que et va fer aquesta petició t’ha ajudat a créixer professionalment. Jo vaig passar per la mateixa experiència: vaig fer el canvi (l’any 1981) perquè una mare em va fer la mateixa pregunta i em va fer reflexionar. Hem de tenir molt clar prioritats. Respondre què és més important? Preguntar-te: m’agradaria que m’ho fessin?
No es fàcil aquest canvi quan les rutines estan molt establertes, però és possible!
Mònica, tens molta raó, és preocupant, però el debat que avui tenim pot ajudar a obrir els ulls. Aportar criteris, valors per comprendre que tot no si val en l’educació. La pràctica pot canviar si coneixem i respectem els drets dels infants. Hem de saber el perquè demanem que les ràtios siguin més baixes. Hem de lluitar i formar-nos! Estem d’acord!!!
En aquests moments a la Xarxa Territorial ja estem enfilant propostes per anar fent feina en dues direccions: el debat pedagògic i les reivindicacions per aconseguir unes condicions mínimes. Mireu l’apartat de la Xarxa Territorial que us convida a participar.
Carme Cols - 16/09/2005 21:36
Hola a tots i a totes, primer de tot volia dir que estic dacord de que els nens/es dormin sense sabates. Desprès de que la mare em digués que el seu fill havia de dormir sense sabates, vaig reunir-me amb les meves companyes i la Directora desprès de perlar-ne molt del tema. Es va decidir ,tot i que troba lògic que la mare digui que els nens i nenes han de dormir sense sabates) que els nens/es havíen de dormir amb sabates per què?
1 Perque els pares no col.laborarien marcan les sabates i comprar-les amb belcro.
2 Els nens/es jugarien amb les sabates i tot el dia estarien sense sabates.
3 No hi ha temps suficient
4 Quan les mares o pares passejan als seus fills pel carrer també s'adormen i porten sabates o quan marxen de viatge.
5 Desprès de la migdiada els nens/es han de fer pipis i molts d'ells/es anirien al lavabo sense sabates i es refredarien ( es refereix a l'hivern )
6 Els nens/es tenen
El dilluns parlaré amb la mare i tot i que no comparteixo el fet de que els nens/es dormin amb sabates a la meva classe i a tota l'escola els nens/es dormiran amb sabates.
Gràcies a tots/es per les vostres opinions, ja us explicaré com m'ha anat.Però estic una mica neguitosa per la situació.
Verònica - 17/09/2005 16:07
Primer de tot ànims! Et toca fer un paper... La mare notarà que tu penses diferent i això és important. Segur que et demostraràs a tu mateixa i als altres com els infants aprenen a estimar, reconèixer i posar-se les sabates molt aviat.
Entre tots t’ajudarem a tenir arguments per canviar aquesta practica. Fem un anàlisi
Dels punts que han exposat:
1 Perquè els pares no col•laborarien marcant les sabates i comprar-les amb velcro”.
Com podem demanar participació implicació si partim d’un supòsit negatiu? . Els pares són els protagonistes de l’educació dels seus fills i nosaltres són els professionals que a traves de diferents estratègies facilitem una resposta positiva.
Possibles solucions:
Destinar un espai, prestatgeria armari, per posar les sabates abans d’anar a dormir i tenir uns cartonets plastificats, per posar el nom de cada infant.
Treure’s les sabates i deixar-les a la punta del seu matalàs.
Perquè la imposició del “velcro”? Donem valor a aquesta activitat i el velcro i les sabates adequades ja van arribant!
Pots veure les fotos i el contingut en aquesta pàg: /safareigesp/elements/aigua/pluja/sabates/sabates.htm
2 Els nens/es jugarien amb les sabates i tot el dia estarien sense sabates.
Sí, es veritat les sabates són unes de les seves primeres joguines ( la primera és la mà. Què li hem de tallar?9 És en aquests primers anys que hem de potenciar i facilitar aquest aprenentatge . El primer any les seves sabates són una joguina, el segon ja compren quan se les pot treure i quan no i el tercer és autònom i respectuós amb les seves sabates. Si hem donat moltes oportunitats els infants del grup de dos a tres anys es posen les sabates sols. Quantes activitats podem fer!
3 No hi ha temps suficient
Tenim raó quan partim i pensem que els infants no saben fer res i tot ho has de fer la mestra. És la manera de definir en el fer, el concepte d'infant. Què vol dir educar?
Prioritats: Què és més important? Què deixo de fer per poder fer... Deixem de fer moltes activitats “escolars” Deixem de fer fitxes, treballs manuals i donem valor i plaer als aprenentatges a traves de les activitats quotidianes
4 Quan les mares o pares passejant als seus fills pel carrer també s'adormen i porten sabates o quan marxen de viatge.
Ai, aquest argument? Té molt mala baba i molta mostra de poca professionalitat.
5 Desprès de la migdiada els nens/es han de fer pipis i molts d'ells/es anirien al lavabo sense sabates i es refredarien ( es refereix a l'hivern )
Aquest punt ens indica que són infants que ja tenen un control d’esfínters? Que sabem anar el wàter sols. És que no porten mitjons o “leotardos”? És que estan sols i ningú els pot ajudar? És què no hi ha calefacció?
Bé, se que aquestes paraules encarà poden posar-te més neguitosa. No és la meva intenció sinó animar-te a fer-te valdré com a mestra i mostrar que no es pot defensar si tu penses diferent... Perque no ho defensa la directora o una altre persona de l'equip?
Potser això t’ajudarà a pensar i buscar un altre lloc de treball! Ànims que hi ha moltes escoles que encara que no tenim condicions els infants dormen sense sabates això si les mestres retallem poc...!
Carme Cols - 17/09/2005 21:44
La teva reflexió es tan profunda que ens fa vibrar!
Al pais on jo visc la majoria de les escoles bressols, però tambe de les escoles de primaria, els nens arriban i es treuen les sabates.
En aquest moments estic treballant en una escola Montessorie a Delft. A l'entrada hi han unes estanteries enormes i els nens deixan alla les seves sabates. Alguns d'ells tenen sabatilles i d'altres van descalcos. A la porta del costat hi ha l'escola bressol 0-4 anys. Alla tots van descalcos. Excepta quan surten a fora. Pero si van a jugar al sorral es treuen ells sols automaticament les sabates. No hi han problemes. Els nens segueixen sans, no s'encostipan, potser perque estan felicos.
Records i petons desde Holanda
Nuria Badell Santeugini - 18/09/2005 10:35
Per poder-ho fer amb agilitat, calen primer lloc, prendre's temps, temps per fer-ho sol, per trobar com afluixar els cordons o descordar una sivella.
Cal temps per trobar la millor postura del cos, la posició de les cames, de braços i mans perquè surti el peu de la sabata.
No pot ser un moment ràpid, brusc, passiu, perquè aleshores tindrà poc interès, o cap, i fins i tot se sentiran inútils.
Marta Ferrer i Carme Cols. (1977) Article "El canvi de sabates" Infància n.98, pàgs 12-13-14-15. Barcelona.
Pepi. Tres punts del vostre article - 18/09/2005 12:49
Mi niño de dos años se resistía a que le pusiera o quitara los zapatos. Está en esa maravillosa etapa de negación que lo hace fuerte, siferente, que desarrolla su identidad. Pero cuando le nombré la palabra hebilla se mondó de risa. Le sonó bonito. Hay palabras mágicas que funcionan emocionalmente en la mente de los niños, que son mágicas. La palabra belcro no tiene esa magia. Probarlo.
A veces, por comodidad o por condiciones laborales no experimentamos la magia de la educación.
Lee atentamente a Carme. Ella es sabia. Y toma nota de Marta que sabe mucho sobre el dios Crono. No debemos dejar que el tiempo nos limite. Si tuviéramos que estar todo el día poniéndo y quitando zapatos podríamos desarrollar todos los objetivos de la educación infantil con esta actividad. Porque con esta actividad:
- tocamos la parte más sensible de nuestro cuerpo, la raiz, la parte que toca suelo.
- podemos hablarle de lo que hacemos, del color de sus zapatos, de lo bonito que son, de su color, de quíen se los ha comprado, ...Desarrollandoles el lenguaje, su autoestima, etc.
- liberamos a sus pies de una opresión, y podemos aprovechar para masajearlos, para hacerles cosquillas.
- les enseñamos que hay momentos socializados en los que tenemos que llevar zapatos, y momentos en los que podemos ser libres.
- No te equivoque, no es una acción asistencial el quitar zapatos, sino un acto de cariño, una acción educadora.
Beso tus pies descalzos.
Y te doy un masajito con mucho mimo.
Xtóbal - 18/09/2005 01:36
Lo primero que algunas de vuestros proyectos e ilusiones se vean cumplidos en este nuevo curso.
Tengo la sensación que se está haciendo todo un mundo de algo tan habitual en la cotidianeidad de cada uno de nosotros en casa, que estoy un poco sorprendida.
El zapato tiene su sentido en una prenda que nos ponemos bien por razones estéticas y/o para no clavarnos ningun objeto en el pie, pero creo sinceramente que para nada más.
Por supuesto que poner y quitar zapatos es un trabajo, claro igual que quitar y poner pañales y baberos y etc....pero no por ello dejamos de cambiar el pañal, es más nos lo planteamos como un momento muy importante, porqué no lo tomamos igual???no se creo que a veces no pensamos en algo tan importante como que la confortabilidad es algo que nosotros desde nuestro papel debemos garantizar, si es mucho trabajo pero.....yo desde mi experiencia os cuento que llevo ya desde el año 2000 trabajando este tema con los padres y en mi aula los niños no llevan zapatos, o mejor dicho no llevan los zapatos de la calle dentro del aula, a lo sumo llevan zapatillas de casa que los papas al llegar por la mañana les ponen eso o los calcetines antideslizantes, la variante zapatillas o calcetines depende del "susto" que les de a los papas lo de resfriarse, pero os cuento que por lo general si empiezan conmigo en bebés ganan los de los calcetines y si se incorporan en uno o dos años, ganan las zapatillas.
Lo que si hago es que en la entrevista inicial lo hablo con ellos y se lo fundamento por la higiene del aula y la importancia de la formación del pie desde el concepto de " la función hace al órgano" es decir en contra de la vieja teoría de zapato o bota dura, el pie debe poderse mover, flexionar, rotar, sentir etc..siempre a modo de broma les comento que los indios no tienen pies planos porque van descalzos( cosa que es cierta).Despues de toda esta charla, organizamos la bolsita de las zapatillas y el lugar donde estará en el aula.asi como hablamos de cuan importante es que se los pongan ellos, de tal manera que no es llegar y soltar al niño sino participar en el inicio del día para que esté más a gustito.
El primer día mientras están en el aula acompañando a su hijo, les entrego a los tres papas o mamás, un artículo sobre este tema, que saqué de la revista infancia y que lleva bastante tiempo acompañándome.
En la práctica no me resulta incordio, cuando son bebitos y no caminan no hay problema salimos así al patio, en el grupo de un año yo los cambio pero ya el segundo trimestre empiezan ellos a sacar sus zapatos de su bolsa y yo me voy acercando de uno en uno a ayudar, y en serio cuando entran en el grupo de dos años por lo general se los ponen solos y al que no yo lo ayudo, es un momento que puede parecer de follón, pero no lo es es un juego y lo que hago es contemplar esta actividad de autonomía dentro de la planificación del tiempo.
Bueno os voy a contar un secreto, algún niño el año pasado empezó a negarse después de dos años en esta historia, a ponerse las zapatillas al llegar a la escuela, pero le pillé! sabéis poruqe era? porque quería salir el primero al patio para coger la única moto que había en el jardín, así que le dejé durante unos días que lo hiciera y un día propuse que como siempre era alejandro el que tenía la moto, íbamos a hacer turnos para jugar con ella al igual que para repartir las servilletas, a partir de entonces, empezó a ponerse las zapatillas nuevamente así que creo que Alejandro en realidad estaba más a gusto en zapatillas blanditas y eso es lo importante.
Por cierto yo tambien estoy con calcetines antideslizantes dentro del aula y me siento un poco en mi casa espero que ellos tambien.
Quitemos los corsés de las escuelas dejemos libertad tambien en los pies.
Raquel Vega Álvarez - 20/09/2005 23:35
|