Ahir a la nit vam fer un sopar en una escola bressol. Una escola molt especial perquè està situada dins d'un gran edifici per a nens i joves disminuïts.
Cada mes fem un sopar conjunt amb els nens disminuïts.
Ve un cuiner, un home retirat que li encanta seguir fent la seva antiga professió i que sobretot li encanten els nens. També ve la Fenny, una mestra a la que li encanta cuinar, i que treballa a la escola bressol. I venen els nens a fer de cuiners, amb barret i davantal. I els pares que paguen 6 euros i mengen tot el que volen...
Els nens estan a la cuina i ajudant al cuiner i a la Fenny. Estan atents a tot el que ells diuen. Van amb un carret de cuina a repartir el que el "Leo", el cuiner, els hi ha donat, per beure i per menjar. Els pares mentrestant van xerrant entre ells.
Ahir hi havia una nena d’uns quatre anys. Te Síndrome de Douwn. Ella va preparar la nata i la va col•locar sobre d'un gran pastis de xocolata i desprès hi va posar fressons per tot el voltant.....i es va llepar els dits.... i va repartir fressons pels companys de feina.....i desprès va repartir un tros de pastis per als pares.
Ah! quins ulls, quina expressió de cara tenien tots els nens.
Se sentien tan importants!
Per un parell d'hores el món va donar la volta. Era el món dels infants envers el món dels adults. Ells ens donaven el millor que ens podien oferir. Amb delicadesa, amb amor, i amb molt d'humor, sempre rient.
Aquestes experiències tan positives i enriquidores mai s'obliden. I aquests moments, olors, sensacions, sorolls, colors, quedaran gravats en la ment dels nens per sempre.
Va ser fantàstic!
Fins una altra.
Núria Badell - 15/12/2006 14:15

Lo que entra por el ojo
Lo que entra por el tacto
Lo que entra por el oido
Lo que entra por gusto
Lo que entra por el olfato
Lo que entra por el alma
Lo que entra y se queda para siempre.

Besos desde Málaga para la Europa SOLIDARIA.
xtóbal - 17/12/2006 01:40

Hola Núria: quin regal aquesta experiència. Com grans, petits, nens amb dèficit, sense..., comparteixen un mateix projecte. Endavant amb alegria.
Un altre moment: l'altre dia, van venir al meu espai Gira-sol, estudiants universitaris: mestres , psicòlegs, educadors socials... i els vaig deixar jugar durant una bona estona (vaig preparar l'espai igual que faig amb els nens ) i quina sorpresa! Se’n van emportar, llibertat, pau, somriures, relaxació , goig... deien: feia temps que havia perdut aquest plaer, se m’ha aturat el rellotge, m'he sentit feliç fent el que em venia de gust.
Permetem-nos aquests espais de jugar, de no fer res, de gaudir...
Marta Graugés - 17/12/2006 01:33