Perdoneu que ho pregunti així. Tinc un dubte de fa temps i vull aclarir si és un error de concepte. Quan els nens i nenes estan jugant al racó de la cuina, utilitzant els estris adequats de cuina, estan fen joc simbòlic, oi? Però si un nen agafa un ganivet per pentinar-se ( o qualsevol pal ), també és joc simbòlic oi?.
No em queda clar si perquè hagi joc simbòlic l'objecte que utilitza és el que correspon. Em sembla que m'embolico per explicar-ho.
Anna - 9/05/2005 20:12

Hola Anna!
Aquesta mateixa qüestió la vaig estar discutint l'altre dia amb una companya de l'escola. A l'escola, la comissió de documentació va decidir fer una revisió de les situacions de joc simbòlic que oferíem als infants. Així doncs, vam començar per buscar precisament això: què és el joc simbòlic? en què consistia...
Per si et pot servir et passem la informació que vam extreure:

La simbolització és la relació entre un objecte, persona o acció reals, en un pla imaginat. Aquesta simbolització es dóna quan un infant aconsegueix fer-se una representació mental dels objectes, encara que no hi siguin presents.
L'infant, a través del joc simbòlic, expressa no només el seu nivell de comprensió de l’activitat dels adults i de coneixement del món físic sinó també la vivència interna dels esdeveniments en les que ha participat i de les relacions socials en les que està immers.
El joc simbòlic, té un paper molt important en l’evolució psíquica dels nens, tant des del punt de vista de la construcció de la funció simbòlica, com del desenvolupament afectiu i del coneixement de la realitat circumdant (que l’envolta).
La funció del joc simbòlic no és la de copiar mecànicament, sinó que és assimilar a l'altre i jugar a que és l'altre. D'aquesta manera enllaça de forma total la realitat i la fantasia.
Aquest tipus de joc promou la socialització, ja que pot generar moments compartits amb altres infants. Aquesta experiència conjunta contribueix a compartir els sentiments, a saber escoltar a l'altre, a resoldre els problemes que puguin anar sorgint,...
El joc amb els altres, generalment, és un joc paral·lel (joc sense compartir), en què cadascun segueix els seus interessos.
En aquest joc, els infants han d'establir unes regles bàsiques de comportament, que es refereixen a allò sobre el que es juga. Aquests acords són imprescindibles per a que no hi hagi conflictes, però perquè es puguin desenvolupar, han de coincidir les experiències que tenen els infants i la percepció que tenen del que van a representar. Si no fos així, cada un jugaria d'un mode diferent i el joc s'acabaria.
Afavoreix el desenvolupament del llenguatge, ja que realitzar una conducta que “significa quelcom” en un altre moment, prepara per utilitzar una paraula (símbol) en el lloc d’un objecte, una persona i/ una acció.
Els temes representats en el joc són freqüentment aspectes de la seva vida real, realitzats en d’altres contextos, les històries de ficció dels contes que els nens han escoltat repetidament també constitueixen una font temàtica important.

Moments en el joc simbòlic:

Evidentment no s’han de prendre com una norma que tots els infants han de viure, sinó com un ampli ventall de possibilitats que podem observar en el seu joc simbòlic:

1.L’infant representa amb gestos exagerats les seves pròpies conductes (com si begués en un got, si dormís, ).
2.Representa les conductes que veu en els altres: borda a quatre grapes com un gos, fa que cuina com ho fan els seus pares, llegeix un llibre com la seva mare...
3.Projecta la seva pròpia conducta sobre una altre persona o objecte (en les nines): fa que les nines caminen, mengen, ploren....
4.S’inclouen a sí mateixos en l’acció, iniciant una acció recíproca, o creen, inclòs, una doble conversació (com si parlés amb la nina i es contestessin).
5.Traspassa les característiques o accions d’un objecte a un altre, és a dir, ja no és la seva experiència directa, sinó la d’un altre la que representa en un objecte nou. Per exemple, agafa una pinta i fa veure que se’l menja com si fos un tros de carn, pren una pedra i diu que és un gos i el mou com un gos, pren un pot i diu que és un biberó i li dóna a la nina, ... .
6.Imita a una altre persona i s’identifica amb ella.
7.Juga en col·laboració en jocs de papers (rols).
Així doncs, i a mena de conclusió, crec que es pot considerar joc simbòlic des del primer moment en què un infant és capaç de fer una simbolització de quelcom real i utilitzar-lo per jugar a fer que...
David - 10/05/2005 14:57     

En primer lloc t'agraeixo que hagis exposat aquesta reflexió tan extensa, doncs dóna lloc a pensar-hi i m'ajuda a clarificar alguna idea.
El que si que m'ha sorprès, (i molt positivament ), és que a l'escola feu comissions de documentació. Penso que la idea ha de ser molt bona i molt profitosa que entre els professionals parleu i en tragueu unes conclusions. Gràcies per tot.  
Anna - 10/05/2005 18:40

Respecte a la primera pregunta d'en David, ara era un tema tant ampli que no savia per on començar. Com que en David ja ha fet molta feina , sols volia situar el joc simbòlic respecte a la psicomotricitat i joc ( el que jo conec).
Jo fa 20 anys que faig psicomotricitat i joc amb nens i l' evolució que he trobat és la següent: 0-2 anys es bàsicament un període sensoriomotriu, moviment i exploració dels objectes,
2-3 etapa presimbòlica on surten jocs d'imitació , de rols i comença el simbolisme "meu" del gat , 3-7-8 etapa del joc simbòlic , cap els 4 entren de ple en el joc simbòlic i després va evolucionant, a partir dels 7 trobaríem els jocs de regles o període d'operacions concretes.
En podem continuar parlant.
Marta Graugés - 14/05/2005 00:50

És veritat que en els dos primers anys de vida, el joc espontani dels infants és fonamentalment un període sensoriomotriu, de moviment i d'exploració dels objectes. Però crec que l'inici del joc simbòlic, potser s'inicia una mica abans dels dos anys.
Si bé a la nostra escola hem enfocat l'observació del joc simbòlic en els infants de dos anys, aquest mateix matí, observava a una aula d'acollida, com quatre infants dels grups d'1 a 2 anys (dos amb dos anys acabats de fer i altres dos, amb 19 i 18 mesos respectivament) jugaven dintre del racó de la caseta, uns fent menjar, un altre parlant per telèfon, un altre amb dos pots dintre de la pica i xerrant sense parar...
Potser si també observéssim el joc espontani d'aquests també en podríem treure alguna idea interessant.
No creieu?
David - 17/05/2005 09:55

Hola David: Jo quan parlava de joc , joc simbòlic és a partir d'un espai on deixo material a l'abast i el nen /a es munta el seu joc, però mai hi ha una cuineta, una casa (objectes reals).....
Hi han objectes que es poden transformar , una caixa de cartró , una conca , pals petits, una caixa de fruita,....
Si posem objectes, escenaris reals és molt més fàcil que surti aquest joc , jo en aquest en dic més joc d'imitació de l'adult.
I el simbòlic el guardo per quan agafa una caixa i diu me’n vaig en cotxe, és la meva barca, el meu llit, la meva botiga...
No sé si m'explico.. Continuem
Marta Graugès - 17/05/2005 23:33

Suposo que a l'estar parlant d'un aspecte que està poc definit respecte del que és i el no és, entenem aquesta mateixa realitat de formes diferents.
Tens tota la raó, i ho comparteixo, en el fet que quan els infants són capaços de portar a terme una elaboració mental d'una situació real i realitzar-la en forma de joc, sense la necessitat que hi hagi un material i/o espai que "ajudi" a fer-ho es pot considerar un "veritable joc simbòlic".

D'altra banda, no sé si estaràs d'acord amb mi, en què un dels aspectes més màgics del joc simbòlic és precisament el moment en què apareixen aquelles accions i/o conductes "imitadores". El moment en què tenen la necessitat d'agafar un objecte conegut per ells i reproduir una acció viscuda d'una manera o d'una altra. I com la vivència d'aquella acció li fa avançar en el camí del simbolisme fins arribar a una construcció més complexa.

Fa poc ho comentàvem amb una companya la conveniència o no de posar objectes reals als racons. Però potser la pregunta hauria d'anar més encaminada a si és necessari crear espais de joc simbòlic (caseta, ...)dins de les aules, o potser com tu dius, proporcionar uns material i/o objectes inespecífics i deixar-los fer!
David 18/05/2005 14:26

Independentment del nom que li donem, ja veig que en el fons entenem el mateix. A mi em preocupen les següents qüestions respecte el joc:
. Que descuidem les primeres etapes de joc motriu, i a les aules ja no trobem res per enfilar-se i quan ho fan sobre la taula ens enfadem amb ells. Que els tinguem en tumbones o asseguts quan encara no han arribat a seure per ells mateixos, eliminant tot el treball del terra, reforç pel seu moviment futur,...............
. Que posem racons i no deixem barrejar el material (enfadant-nos amb els nens), o limitem la mobilitat a un petit espai, per exemple... no puc anar en barca per tota la sala i menjar a la barca i curar el ferit de l’aigua..............

. Que avui toqui jugar a la casa, desprès a dibuixar, després les disfresses ,
Tot parcel·lat. El nen no juga, VIU i el seu joc és global , si li permetem.

Tot a quina edat ? El podem deixar ser nen?

Els racons , la parcel·lació, les especialitats, música, angles, informàtica.....
... ja s’ho trobaran a educació infantil

Hem de deixar fluir el joc autèntic. Si no ho permeteu vosaltres a les Llars d’infants, compteu que a les escoles es va reduint cada vegada més.

No hem de convertir el joc en prohibicions, no toquis, no barregis, no t’enfilis....., barreres : aquí si, aquí no, avui toca.............

Perquè quan més llibertat tenen amb el joc , MÉS PAU, més fluid , cada un troba la seva necessitat, i no ha d’estar pendent d’empipar, ni d’agafar el que té l’altre.
Per exemple: Cada un arriba i té quelcom per jugar, es fa la seva casa, caixa, quadrat..., va a buscar el menjar, es posa un sofà........, l’altre és un pirata, agafa el seu amic i un vaixell, es posa un mocador al cap i va a la illa s’enfila a un taulons, es tira a l’aigua...............

La part motriu i de joc simbòlic es barreja i el nen és global.

Disminueixen els problemes perquè hi ha més d’una opció, tot es pot transformar i cada un troba la seva necessitat. Sols necessitem temps i respectar el que necessiten els nens.

Perquè crec que aquest joc és molt necessari?:
Perquè cada vegada més els nens estan a les vostres aules, i a casa queda poc temps per aquests jocs. És millor la tele i no desendreçar gaire, a part que en moltes cases només hi ha un fill i poc espai.
Al parc hi anem ja amb les pales i no poden fer , ni boles amb les mans (futur treball manual).
Si un nen aprèn a jugar amb un objecte que té més d’una opció “caixa, pal pedra, pot.....” s’ho pot trobar en qualsevol lloc , no ha de passar per la botiga...
Si aprèn a jugar només amb un objecte real i comprat, on es queda la seva imaginació?, el seu simbolisme. Jo em trobo amb nens que venen a jugar i com que no hi ha res concret , necessita pintar , retallar , escriure, perquè és el que coneix. Al cap d’uns dies ja troba el joc.

El nen té moltes ganes de ser actiu, per tant és important de remarcar l’actitud de respecte per part de l’adult cap aquesta activitat. Aquest respecte és un component important amb la relació.

L’activitat autònoma , decidida , seguida pel nen - activitat sorgida del propi desig- és una necessitat fonamental del ser humà des del seu naixement. Per acomplir-la cal: una motricitat en llibertat i un entorn ric i adequat al seu nivell.
Marta Graugés - 19/05/2005 23:40

Estic totalment d'acord amb el que dius, Marta. La imaginació dels infants i la capacitat de joc és molt més gran que el que nosaltres puguem proposar. Un exemple, a la meva classe de 2 a 3 anys hi ha diversos racons, entre ells el de la cuineta, doncs els últims dies com que hi ha hagut les curses de F1 els nens juguen amb els plats com di fossin els volants del cotxe... el llitet de la nina es converteix en una barca i el pinzell de la perruqueria serveix per jugar a metges... I s'inventen històries i xerren, ens imiten etc. Cal deixar-los aquesta llibertat perquè és fonamental per al seu desenvolupament.
Petons
Isabel  23/05/2005 21:19

M'encanta Isabel , les coses reals acaben possibilitant accions imaginàries, tant podem anar de nord a sud, com de sud a nord.
El que cal és més flexibilitat i donar-los-hi aquell espai i temps que necessiten, si és possible sense moure’s massa del seu cau. I si reduïm problemes serem més feliços.
Marta Graugés - 24/05/2005 00:20

Continuem, com deia abans el nen/a treu la seva imaginació amb qualsevol objecte, el k pot passar és k si fa servir els objectes reals , ex: plat per volant, capell.... Hi ha qui pot tenir problemes a la llar, o a casa..
"Amb el plat no si juga" ... i comença la mini-violència i el nen va anul·lant la seva imaginació, perquè la resposta de l'adult no és un somriure.
Jo el que veig que el nen té aquesta necessitat de crear imaginar i més pau, quan menys concret, menys limitat.
Hem de intentar que el joc no sigui motiu d'enfrontaments, sinó un lloc per gaudir i de pau.
Marta Graugés 25/05/2005 23:15

Hola a tots!
Marta, quina raó que tens, en tot el que dius. Jo estic totalment d'acord amb tu.
Jo per exemple sóc molt partidària de obrir portes a les aules de les escoles bressols, de deixar en els nens que es busquin, que comparteixin l'espai i els materials. Que disfrutin, que juguin, que s'enfadin i que aprenguin a buscar ells sols els límits que l'espai els hi proporciona. Per exemple els nadons gategen i marxen cap a l'escala de l'escola ( 2 esglaons), hi han nadons de 10 mesos que volen baixar les escales i se’ls permet. Qui te por aquí? els nens o nosaltres? He vist els ulls d'aquests nens en el seu esforç per a aconseguir el repte. Magnífic!
He descobert que deixant als nens lliures en l'espai, el joc simbòlic es multiplica perquè les opcions de joc són il·limitades. I penso que és aquí per on hem d'anar, perquè quans més límits posem a l'espai més problemes i nervis tindrem també els adults.
Potser he marxat del tema
Un petó holandès per a tots!
Núria Badell Santeugini - 20/05/2005 17:29

Gracies a tots per aclarir-me dubtes i obrir-me a noves idees i maneres de fer.
No tinc res a veure amb el mon de l’educació, només sóc mare de dos nens de 1 i 3 anys.
Gràcies a tots.
Laura - 18/05/2005 23:38

Laura, ser mare és més que una professió, perquè els tenim de dia i de nit i per molts anys. Doncs endavant i pregunta sempre que en tinguis ganes, respondrem el que sabem, sempre estem aprenent.
Els nens i els adults necessitem gent que ens deixi respirar i ens valori pel que som.
Bona nit i força per trobar la pau en aquests moments de preses.
Marta Graugés 21/05/2005 00:03