Avui he arribat a l'escoleta un poc decaiguda. La malaltia del meu pare i la compra del meu primer pis em fan estar bastant nerviosa.
Ha fet calor i els infants també estaven neguitosos.
Cap al final de la jornada, al pati, un dels infants (3 anys) ha pujat dret damunt la taula. M'he enfadat, no he demanat res i directament li he dit que podia anar a seure una estona per posar-se tranquil, Que allò que havia fet no estava bé.
Abans d'anar a dinar i més tranquil•la he estat parlant amb ell. " He pujat damunt la taula perquè hi havia un caragol i no hi arribava". Clar! Alguna raó hi devia haver. Ho saben tan bé que no es poden posar damunt la taula! Havia de ser una raó tan gran! Hem intentat cercar alternatives a pujar damunt la taula i m'ha dit "Esperar a ser més gros". Ha vist un caragol, el volia agafar i ha cercat una sol•lució. Per què havia de demanar ajuda si ell tot sol podia pujar i agafar el caragol?
Us cont aquesta història per fer un poc "d’examen de consciència". I per plantejar-vos dues qüestions:
- Escoltam als infants quan veim que duen a terme alguna conducta que "no és correcta"? En coneixem les raons abans de corregir-lo?
- De quina manera ens afecta a l'escola i amb els infants la nostra vida personal, com ara pot ser la malaltia d'un familiar? Tenim el dret, com a persones a estar malament, decaiguts... Com ho podem fer entendre als infants?
Dues preguntes per al debat, si us interessa
Una abraçada
Ester Aguilo

Hola Esther,
Recordo fa molts anys un nen de dos anys enfilat al sofà que hi havia a la classe.
La mestra desesperada cridant-lo i ell enfilat mirant cap al sostra. Alla hi havian unes fotos penjades, tan a munt que no tenia altres possibilitats de veure-les que enfilant-se al sofà.
Trobo molt bona la teva reflexió, perque ens fa pensar a tots/totes sobre la nostra actuació amb els nens/nenes.
Jo sempre anomeno tres passos a seguir:

1.observar i escoltar el que passa
2.pensar en la situació que veig
3.actuar, només en cas necessari

Tots ens equivoquem, sóm humans. No tinguem por.
Es molt bó el que dius "fer exàmen de conciència" i reflexionar.
Jo he demanat moltes vegades perdó als nens, tinguin l'edat que tinguin.
I també els hi he explicat el perquè i les coses que em fan sentir malament, i que degut a aixó, "avui estic una mica mes nerviosa".
Només aixís conseguirem que els nens estiguin també implicats i més participatius en tot el que passa i ens passa a la classe.
Un petó
Núria Badell Santeugini