Un dels cartells de les Escoles d'Estiu del 1980

Ja fa més de trenta anys, vam coincidir amb molts mestres lluitant per una renovació pedagògica. Anys d'un despertar i de recuperar pensaments i idees que ens unien i ens motivaven a llegir Rousseau, Dewey, Pestalozzi, Claparède, Ferrière, Montessori, les germanes Agazzi, Decroly, Freinet, Wallon, Vigostki, Piaget, Bruner..., tot assistint a cursos i seminaris de Rosa Sensat impartits per grans mestres que ens van aportar moltíssim.

Els anys 80 vàrem viatjar a Reggio Emilia i vam poder observar un treball extraordinari de les escoles, dirigit pel pedagog Loris Malaguzzi. Podem dir que en aquest viatge vàrem trobar moltes de les fonts d'inspiració que encara avui ens acompanyen en la pràctica del treball a l'escola. La seva filosofia, el concepte d'escola i d'infant ens plantegen reptes, conquestes en la nostra pràctica i en la formació. Creure i ser molt responsables, per fer entendre que una bona, raonable, atenció diària, no és un luxe, o un benefici complementari assistencial a mares i pares que treballen, sinó un aliment essencial al cervell de les generacions futures.

L.Malaguzzi

Velles i noves idees...

Deia Ferrière "El nen estima la natura i l'hem ficat en cambres tancades; li agrada donar un objectiu a les seves activitats i l'hi hem tret; li agrada moure's i l'hem immobilitzat; li agrada parlar i l'hem fet callar; volia raonar i ens dirigíem només a la seva memòria; volia seguir la seva fantasia i l'hem impulsat a fugir-ne; volia ser lliure i l'hem ensenyat a obeir passivament"

L'escola dels infants i pels infants com ha de ser? És possible una escola agradable, on es trobin bé els infants, mestres, famílies? Quina ha de ser l'organització que doni continguts, funcions, procediments, motivacions i interessos? Quines són les estratègies per intensificar les relacions i el coneixement? Com potenciar la pedagogia de la relació i de l'aprenentatge?

L'esforç de pensar, parlar, discutir, d'intercanviar, ens ha ajudat a definir i portar a la pràctica el concepte d'escola viva . Una escola que complementa, mai supleix, la família. Una escola respectuosa, amb les individualitats i el medi. Una escola que va més enllà dels murs, oberta a les coses que passen dins i fora. Una escola on es produeixen intercanvis de relació entre molts adults i moltissíms infants. Una escola viatgera, com deia Loris Malaguzzi, "una construcció viatgera, en ajustament continu, basada en les dinàmiques interactives dels seus protagonistes i de llurs capacitats de combinació: on cadascuna de les parts es mou amb la seva identitat i els seus deures, trenant lligams de reciprocitat i comparació"

Les propostes del Safareig

Les propostes que presentem en el safareig neixen de la més profunda necessitat de trobar coherència entre la teoria i la pràctica. Són projectes oberts que junt amb els infants i pares hem anat construint. Els infants amb el seu redescobrir el món, la seva curiositat vital per aprendre, van obrint camins que nosaltres recollim creant contextos rics de propostes que uneixen els interessos dels infants i els nostres. La natura ens proporciona camins per trobar l'art, la música, matemàtiques... Mil llenguatges que anem descobrint amb tots els sentits, visuals, olfactius, sonors, tàctils, gustatius. Contextos que ens fan preveure per acollir l'imprevist. Hem sortit del rígid "avui toca fer" per canviar pel "què passarà? Una organització que ens deixa temps per poder observar, documentar tot el que va passant i planificar de nou allunyats d'una programació tancada igual per a tots els grups. Són propostes individualitzades que van teixint un projecte col.lectiu.

Com deia Loris Malaguzzi "En tot context, els infants no esperen fer-se preguntes, per crear estratègies de pensament, principis i sentiments. Sempre i a tot arreu tenen un paper actiu en la construcció i en l'adquisició del saber i del comprendre". Trobar la bidireccionalitat, el joc del "ping-pong", molt ben explicat per Wertheimer, on les habilitats de l'adult i de l'infant necessiten, perquè el joc continuï i es perfeccioni, una mesura equitativa que faciliti el creixement "per l'aprenentatge" de les habilitats de l'infant. Joc que demana motivació, concentració, preparació. Temps per mirar, escoltar, planificar. Planificar estratègies per poder improvisar. Un mestre que troba temps per abraçar l'infant, per parlar amb ell i proposar experiències estimulants.

Internet com a recurs compartit

El fet de donar-ho a conèixer és un nou repte. Internet ens permet arribar a tots els racons del món. La natura és comú a tots els habitants d'aquest planeta. A tot arreu hi ha infants competents, dotats de la curiositat, desitjosos de redescobrir i trobar el plaer d'aprendre. I mestres, pares, educadors i altres persones interessades en la seva educació que volen conèixer, compartir, renovar, transgredir.....

Els nostres objectius, intercanviar, comprovar el que veuen altres ulls i el que deixem de veure. Formular propostes, retrobar discussions, lectures, motivacions per continuar un projecte que ens obre nous horitzons.

Nous horitzons que voldríem compartir amb les administracions que aposten per una educació de qualitat. Les condicions, els recursos humans, les motivacions hem de ser capaços de construir-les junts però junts vol dir amb la implicació dels nostres governants. Creiem que una lectura atenta i minuciosa del llibre Malaguzzi i l'educació infantil a Reggio Emília, de Loris Malaguzzi publicat per Temes d'Infància, en català i castellà, ens pot ajudar molt a tots els defensors d'una educació potenciadora dels sabers per a tothom.

Estem il·lusionats en aquest projecte que uneix el vell ofici de fer de mestre amb les noves tecnologies que ens permeten travessar murs, trobar mirades i interessos comuns, contrarestar, modificar, dialogar...

Esperançats per una nova cultura de la infantesa retrobem un vell missatge a l'obra "La ment absorbent de l'infant" de Maria Montessori "La societat ha construït murs i barreres. La nova educació ha de destruir-los i mostrar un horitzó lliure. La nova educació és una revolució. Una revolució no violenta. Si triomfa, les revolucions violentes esdevindran impossibles".