Pedres: un material per tenir i utilitzar a l’escola? Un tema interessant d’entrada, però ens van començar a sortir els dubtes i les pors: no seran perilloses pels petits? I si se les tiren pel cap? I si se n’empassen una? Mil interrogants dels que calia parlar-ne i posar-nos d’acord tot l’equip per saber com iniciar un petit projecte que ens pogués ajudar a la recerca dels molts interrogants i pors que teníem.
Partíem de recollir i fer patent l’interès dels infants per les pedres i la motivació de tot l’equip per fer la recerca. Volíem iniciar l’experiència conjuntament amb els pares i vàrem creure que la millor manera era la seva implicació en el projecte. La nostra motivació va ser traspassada a les reunions de cada grup i una primera proposta va ser que ens portessin pedres de tota mena: còdols de riu, volcàniques, de sal, grava, fòssils...
La incertesa de l’inici del projecte va anar desapareixent. Dia a dia anaven arribant pedres impensables com podeu veure a les imatges. Les vivències entorn de les pedres han anat apareixent gradualment i lentament. Plegats hem anat buscant pedres, unes ens han servit per tirar-les dins els tubs, altres per fer un instrument musical, fer menjar per les nines, per cantar cançons, per gaudir mirant i tocant...
Una pedra de grans dimensions ha representat la incorporació d’un element de joc al mig del pati. Una estàtua, que per a molts era un cavall que podien abraçar .Hem passejat per nous racons, descobrint la casa de pedra, les pedretes del camí. L’aportació i la visita d’una mare, la Montse, ens va fer conèixer i parlar de l’ofici de gemmòleg i joier. La màgia de tocar les pedres precioses, tant peculiars, i escoltar noms i maneres diferents ha fet que ens quedessin les ganes de conèixer més i més sense preses ni faixes... Moltes preguntes han anat sorgint: tenen gust? fan llum? són fredes? tenen música? Preguntes amb respostes diferents i curioses. Estan calentes perquè són fortes. Tenen el sol dins. Son fosques i clares... Tenen el gust de l’enciam...
Han jugat, experimentat, reflexionat amb les pedres. Era el projecte dels infants que ens ha anat implicat a tots. Fa molta il•lusió quan, encara avui dos mesos després d’haver iniciat el projecte, veus nens amb els pares pel carrer, que s’ajupen a mirar o collir una pedra simplement perquè l’han trobat bonica, màgica o especial. I alguna cosa passarà...
Pares i mestres ens adonem que hem desmitificat el tema i les pedres han passat a ser un element més que està a l’entorn on vivim. D’un debat, va néixer el projecte que ens ha fet continuar intercanviant pors i dubtes fins a trobar l’estratègia i la complicitat amb els infants i les famílies. El recull d’imatges ens ha servit per documentar una part de tot el que anàvem fent. Una documentació que ens ha fet aturar-nos a mirar, parlar, escriure... La selecció de les imatges reflecteix la capacitat de concentració, les relacions, les emocions. Captar les vivències en petits grups, un fet que ens ha permès poder observar. Ens hem sentit molt còmodes amb aquesta manera de treballar.
Les pedres, un material tant quotidià, ens ha ajudat a veure allò que tantes vegades estava al nostre costat i mai ens havíem parat a mirar-lo i utilitzar-lo. Ha valgut la pena i el més interessant és que aquest projecte no té un final, solament cal recollir les oportunitats que sorgeixen en relació a les persones i a les coses que passen al nostre entorn. Tots els infants han marxat a casa a final de curs, lluint un penjoll amb una pedra preciosa que els hi havia fet la Montse. També una capseta amb una pedra dins en la que hi podran continuar afegint més pedres i així poder jugar, inventar i crear. |
