A
l'hora de construir
i d'organitzar un jardí es poden seguir estratègies
diferents:
- Anar
a favor del medi on ens trobem, escollint espècies adaptades
al clima, que sense massa inconvenients trobaran les condicions
adequades per viure i ens donaran pocs problemes de manteniment.
-
Forçar un tipus determinat de vegetació encara
que no es correspongui amb l'ecosistema on ens trobem. En aquest
cas s'haurà d'estar molt pendent de que les plantes tinguin
les condicions adequades de rec, utilitzar productes fitosanitaris
per combatre plagues i malalties i adobar-les de forma convenient.
Abans
de decidir-nos per un o altre tipus d'estratègies hem d'assumir
que això comportarà diferències importants
més endavant, a l'hora de fer el manteniment del jardí.
Si
la vostra opció és anar a favor del medi on us trobeu,
abans d'organitzar el jardí haureu de fer una passejada
i observar quines són les espècies que viuen de
forma espontània a les rodalies d'on instal·lareu
el jardí. Fixeu-vos també en les condicions del
lloc concret on trobeu cada planta. Tingueu en compte que en una
mateixa zona hi ha diversos microclimes. Per exemple hi haurà
plantes que viuran bé en sectors orientats a migdia que
reben una bona insolació, altres que ho faran en llocs
orientats al nord que poden quedar en obaga, és a dir,
en zona d'ombra, etc.
Des
del punt de vista arquitectònic i paisatgístic hem
de procurar que la imatge que produeixi el nostre jardí
quedi integrada en el context natural on es troba. Això
significa que si el jardí es farà en una zona ocupada
prèviament per vegetació espontània ens podem
plantejar de reservar algunes espècies, principalment arbres,
que formaran part del futur jardí.
Un
exercici recomanable és abans d'organitzar el jardí,
imaginar-se com serà en el futur. D'aquesta manera veurem
la seva integració paisatgística, evitarem col·lisions
entre plantes, perills d'invasió a les zones construïdes
de les branques o arrels dels arbres, etc.
Hem
de tenir en compte que una gran part del territori català,
es troba sota la influència del clima mediterrani. Aquest
clima és sec, per tant caldrà seguir estratègies
de xerojardineria, és a dir, de jardineria aplicada a zones
seques. Algunes d'aquestes tècniques són:
- Utilitzar
sistemes de rec per goteig o de microaspersió. D'aquesta
manera s'estalvia aigua i les plantes aprofiten millor tota
la que els arriba.
- Fer
servir la tècnica de "mulching": cobrir la
terra amb vegetals triturats, escorça de pi o altres
elements semblants. També es practica amb cobertura de
graves de mides mitjanes. Amb aquesta tècnica es manté
millor l'humitat de la terra i evitem l'aparició de males
herbes.
- Disseny
del jardí amb objectius d'estalvi d'aigua.
- Selecció
adequada de les plantes.
A
tenir en compte:
La
jardineria ecològica intenta estalviar aigua, productes
fitosanitaris i adobs. Procura utilitzar recursos basats en els
processos naturals de les plantes.
S'han
de reduir les zones de gespa. Costen molt de mantenir i provoquen
un consum excessiu d'aigua. Evitar plantar gespa al costat de
plantes de secà que necessiten poca aigua. Escollir espècies
de gespa adaptades a les nostres condicions i requeriments.
Les
arrels grosses d'un arbre acostumen a estar per sota de la zona
on es troben les branques grosses. Les arrels d'alguns arbres
com els pins o eucalyptus poden aixecar paviments, rebentar piscines
o trencar murs fins i tot de formigó. Aquests arbres s'han
de plantar en llocs suficientment allunyats d'aquests elements.
Per
trasplantar sempre és millor agafar plantes petites. Les
plantes joves tenen una millor adaptació al lloc que les plantes
grans i adultes.
Els
arbres al bosc, no necessiten la poda, de manera natural quan
alguna branca no els fa servei, la deixen morir i l'eliminen.
Tota poda és una agressió, per tant, cal tenir coneixements de
poda i bons materials abans de podar alegrement els arbres. Com
més jove és l'arbre i mes petits son els talls de poda, més fàcil
es per l'arbre tancar aquestes ferides. Quan més vell és l'arbre,
menys s'ha de podar.
|