| |
Observant les fotos i llegint els comentaris que fas, es perceb l'escolta, el respecte, el temps, la confiança, l'espera,i, en definitiva, la qualitat que es deu respirar en aquesta aula de nadons. Felicitats!
Marta - 2/12/2006 20:33
El valor de les petites coses. Una imatge aparentment simple, un infant intentant agafar una carabassa, però que en realitat diu tantes coses... Tu expliques molt bé tot el procés de la Marta. Has sabut fer la proposta, observar, esperar, escoltar, documentar, emocionar-te i fer-nos emocionar... Tant de bo sempre ens ho miréssim tot amb aquests ulls que tu has mirat la Marta.
Una abraçada
Esther Aguiló - 2/12/2006 21:31
OBSERVAR. EL FET SIMPLE DE VEURE POTSER ES TRANSFORMARÀ EN MIRAR ( EN EL QUAL MIRAR NO ES RES MÉS QUE ATURAR L’ESGUARD EN ALGUNA COSA QUE VALGUI LA PENA) ; FINS I TOT, NO SE EXCLOU, QUE UNA CERTA MANERA DE MIRAR ES CONVERTEIX EN UN OBSERVAR (EN LA QUAL OBSERVAR ÉS REPETIR UNA MANIPULACIÓ PER TORNAR A MIRAR) J.Wagensberg. Filosofia per a un Museo de la Ciència
Carme Cols - 5/12/2006 13:12
Per a mi, observar implica creure, creure en allò que fas i en que l'infant que tens davant és ple de capacitats, confiar en que serà capaç, acompanyar en el seu procés, valorar el resultat però per damunt de tot:EL PROCÉS. I l'observació ens porta a reflexionar, reorganitzar, decidir, tirar cap un camí o un altre, gaudir del moment, sentir, emocionar-se (per què no?),...
Potser el més difícil de l'observació és tenir temps per fer-ho, però quan un moment o una situació et fan aturar la mirada (com diu la Carme), i valores i sents, deixes de banda altres coses i reorganitzes per poder tenir aquest temps, per què això és el que ens ajudarà a entendre i acompanyar l'infant que tenim davant, això és escoltar.
Eva Jansà - 5/12/2006 22:46
Les imatges descriuen una petita proposta pensada per poder observar el que passarà. Serà una motivació per apropar-se la Marta a la carbassa o els mocadors? Et vas fer aquestes preguntes? Eva o altres...
M'agradaria que ens poguessis explicar com et vas plantejar l'espai per aconseguir la concentració que veiem en les imatges.
Marta- 6/12/2006 12:38
Doncs no ho sé, potser trobaríem diferents maneres d'explorar-la, veuríem les diferents estratègies de cadascún d'ells, la manera en que comparteixen l'espai i la carbassa,es relacionen... Abans d'això, hi havia dues nenes amb aquesta carbassa: una d'elles es dedicava a tocar-la, girar-la, llepar-la, rascar-la.. L'altre la tocava i mirava que feia l'altre nena, i hi estava molt interessada. Però sí que crec que els espais han d'oferir l'oportunitat d'explorar a aquest nivell, un lloc on l'infant pugui estar-se una bona estona amb el seu temps, observant, manipulant, investigant, experimentant... i això també ho hem de garantir els adults.
Eva Jansà - 6/12/2006 13:33
M'agrada molt les teves explicacions. A poc a poc ens vas explicant com has anat arribant a captar aquesta observació.
Un nou repte: captar com comuniquen amb els altres les seves descobertes. Això vol dir com capturar la relació amb l'objecte i amb els companys.
Marta - 6/12/2006 13:39
Buf, m'estàs fent pensar molt, però m'encanta. És un gran repte aquest que em planteges. És una pregunta que em faig sovint quan estem amb la Panera, aquell infant que mentre manté una mà a la cistella observa curosament l'exploració i els moviments de l'altre. La mirada, els sons que emeten, els moviments del cos. Això és el que he observat que passa en aquests moments, però hi pensaré més i acuraré més.
Eva Jansà - 6/12/2006 14:10
Una petita historia que ens fa pensar i projectar.
Una nova aportació: Aturem la mirada a observar com va vestida la Marta. Podem imaginar que l’Eva dona valor a que els infants estiguin bé. La roba justa per poder-se sentir còmode fer moviments... Un temps a l’hora del canvi important!
Mireia - 7/12/2006 14:43
|