| |
Beure amb gots de vidre
Fa només uns mesos tenia tassons de plàstic de colors. Quan un infant tenia set em demanava aigua, i jo sempre n’oferia a l’hora de berenar, tots a l’hora. Jo agafava els tassons, jo abocava l’aigua, i l’única funció dels infants era agafar el tassó i beure. No vull ni pensar en aquells infants tan tímids que esperaven, morts de set, que arribés l’hora de berenar per poder beure aigua, ja que no en sabien o no gosaven demanar-me’n.
Després vaig començar a visitar El Safareig, més tard vaig conèixer a altres mestres que també es formulaven canvis, interrogants, i el debat ens ajudava a anar obrint noves possibilitats, i entre tots i totes em vàreu obrir els ulls d’un món educatiu que jo intuïa, però que no acabava de descobrir.
Els infants també m’han donat moltes pistes. Es dedicaven a jugar amb els tassons de colors i jo deia “no, així no, els tassons no són per fer torres”. Però jo si que entrava amb la gran torre de tassons, per evitar fer massa viatges de la cuina a l’aula. Vaig ser jo que, sense voler, els vaig ensenyar a fer torres amb els tassons... Els vaig donar el model...
El gran dia, el dia definitiu, va ser quan n’Oriol em va demanar “aigua blava”. Aigua blava? Per sort ja m’havíeu ensenyat a escoltar, a observar, a estar atenta... N’Oriol sempre bevia amb el tassó blau, i per ell l’aigua de l’escola era d’aquell color.
Em vaig posar les piles. Primer arribaren a l’escola els tassonets de vidre. Jo seguia abocant quan ells me’n demanaven o a les menjades. Després es va incorporar la gerra de vidre. La primera pesava un poc, però poc després vàrem trobar les gerres “perfectes”. D’aquesta manera va aparèixer “l'espai de beure aigua ”. Està present a l’aula des del moment d’entrada. I En aquestes imatges podreu veure el que passa durant només 10 minuts en aquest espai. Encara em queda molt per canviar, però estic molt orgullosa d’aquest petit canvi que ja hem fet.
|
|