Un tema viu. El recull d’aquestes aportacions ens pot ajudar per documentar i aportar  algunes respostes davant de les preguntes que ens va formular l’Eva.

Com es treballa en equip?

Fa dies, a la reunió de la Xarxa parlàvem dels equips. La Consol feia la reflexió sobre què volia dir treballar en equip ja que tant en parlàvem. I té raó, què vol dir treballar en equip? és possible?, com s'arriba a fer-ho amb un grup de gent amb visions diferents sobre l'educació infantil?, com conviuen maneres de fer oposades en una mateixa escola? Tot ha de ser en equip?.  Eva j

-------------------
 
En la diversitat d'idees hi ha la riquesa!!! Cadascú aporta un bagatge, unes experiències, punts de vista diferents que fan que trenquis amb les teves conviccions per construir unes de noves, més riques. És per això que és tan important i defenem tant en el treball en petit grup amb els infants, no?
La disponibilitat i obertura als altres, la passió per la feina i el compartir il.lusions i projectes ens fa crèixer, com a persones i com a grup. Així és com crec que es pot avençar i treballar en equip per arribar a unificar criteris...a poc a poc!
Crec que tenim massa por al grup, un punt d'egocentrisme que ens fa creure que el què sabem és el més encertat i posem una barrera quan algú te idees contràries. Hauria de ser ben al contrari, obrir-se per deixar que les idees dels altres ens facin "tambalejar". Amb aquesta ACTITUD tot seria més natural i fluid. Vero

---------------------                                                                                                                                                                                            
Darrerament també nosaltres hem estat parlant molt de la feina en equip. Estic d'acord amb moltísssimes de les coses que diu la vero.
A mi personalment la feina en equip m'ajuda a deixar de pensar que la meva és la veritat absoluta, a plantejar-me noves visions i maneres de fer i a reafirmar-ne d'altres. Em crea dubtes i fa que el meu capet no deixi de funcionar. És una sensació que al principi em costava molt assimilar, però que ara m'encanta i no voldria que amb el temps s'acabés. La màgia i el misteri que provoquen els dubtes fan que cada dia vulgui ser un poquet millor.
Eva, em sembla que totes les preguntes que fas són molt encertades, i crec que serien bones preguntes per fer al teu propi equip. Potser hauria de ser la primera pregunta que es fessin tots els equips abans de començar a treballar. Ester Aguilò 

---------------------

La proposta de l'Eva es per crear un bon debat.
Estic molt d'acord amb la Vero i amb la Esther.
Treballar en equip vol dir ser capac d'acceptar a l'altra, les seves opinions i maneres de fer, sempre i quant siguin raonables. Vol dir també saber compartir idees, moments, inquietuds, il-lussions, frustracions i espais fisics. Amb espais fisics vull dir per exempla la classe. No es nostra, es de tot l'equip i de tots els nens, per molts anys que hi portem treballant.
No es facil treballar en equip, sobretot si no hi ha comprenssió si no ens escoltem bé, si no "volem entendre" el missatge de l'altre i si estem enfoscats en veure en l'altre l'aspecte negatiu i no el que en vol aportar amb aquella manera de fer.
Un altre aspecte dificil de treballar en equip es el sentit de la critica.
Tothom te dret ha dir el que pensa. Però suvint es dificil d'acceptar que l'altre no pensa "com jo". I aixó ens fa mal i ens crear un sentiment automàtic de rebutja cap aquella persona.
Ser companys i amics son termes també diferent que de vegades confonem. No es necessari ser amics per treballar junts. Encara que es pot donar aquesta situació.
Si treballem trànquils, si estem oberts a noves situacions , canvis, renovacions, nou personal , si pensem que en la nostra feina mai ho sabem tot, per molts anys d'experiència que portem, si pensem que treballar sols ens empobreix en contes de enriquir-nos, es molt possible que encara que de vegades es donguin situacions delicades, ho veurem tot des de un altre prespectiva molt més positiva. I si és aixís l'ambient de treball serà per nosaltres molt més agradable i els nens se sentiràn molt més segurs. Núria Badell

--------------------
 
Treballo a una escola bressol formada per un equip d'educadores amb 30 anys d'experiència. Per altra banda hi soc jo, amb 27 anys, amb moltes ganes de fer coses i començant a tenir més o menys clar que és per a mi l'educació a 0-3.
El temps, l'edat, la rutina o no se quina raó va fer que les meves companyes deixassin de fer la feina que havien estat fent i es deixassin dur per la inercia. Des de la meva arribada a l'escola, ara fa 7 anys, les coses han anat canviant. El mèrit no és meu, però suposo que, en certa manera, vaig suposar un poc d'aire fresc i renovat.
Tenc, sobretot, el suport d'una d'elles. Jo li vaig explicant totes les coses que pens i vaig aprenent i ella m'explica el que ha après amb els anys d'experiència. Amb l'altra companya és diferent, no hi estam d'acord amb la metodologia que utilitza. Hagués estat molt fàcil "atacar" directament a la persona i dir tot allò que no ens agradava, però ho hem fet d'una altra manera. Hem decidit que com que totes tenim coses a milloram farem un projecte, una nova mirada al dia a dia de l'escola, què feim i perquè ho feim.
Sabeu? Ha funcionat. Aquesta companya va fer una proposta als infants amb verdures i pasta fantàstica. Vaig entrar a l'aula i m'hi vaig quedar una bona estona observant. Meravellós! Li vaig donar l'enhorabona. I em va contestar: "Abans solia fer activitats com aquesta, però no sé perquè ho vaig deixar de fer". Des d'aquest dia la miro amb uns ulls diferents.
Encara ens queden moltes coses per millorar, a ella i a totes, però si enlloc "d'agredir-nos" ens donem la mà i en parlem aconseguirem moltes més coses.
A vegades en aquest fòrum llegeixo algunes aportacions que només són crítiques com les que abans feia jo a la meva companya. Potser enlloc de queixar-nos ens hauríem de donar la mà. Esther Aguiló

--------------------

Referent a aquest tema, jo voldria llançar una pregunta: quin paper creieu que ha de tenir la coordinadora / directora de la llar d'infants? és ella qui ha de propiciar moments per consolidar l'equip? ha de ser una persona de referencia per la resta? i so no ho és? com s'ho munta l'equip per funcionar?
bé al final han estat més d'una pregunta, però es que aquest tema que ha proposat la Eva és un dels principals que moltes vegades a les escoles no se'n parla prou i no es dedica el temps suficient. Marta

----------------------

El treballar en equip requereix tenir una actitud i un comportament. L'equip es consolida amb aquesta actitud. No es consolida pel paper que pugui fer la directora o la coordinadora.
Per a mi la directora i la coordinadora tenen dos papers diferents. La coordinadora ha d'aportar estrategies i continguts importants per seguir tots cap a una mateixa visió pedagògica. La directora ha de crear temps i ambient perque la línea directoria es porti a bó terme.
Però si l'equip no te temps o condicions per poder comunicar-se, l'actitud canvia. I el treballar en equip es converteix malauradament en una teoria que a la pràctica no acaba de funcionar. Núria Badell

----------------------

Estic d'acord amb el que diu la Nuria, jo també crec i espero sempre, que la coordinadora o directora garanteixi que es segueix una línia pedagògica determinada, si més no, que afavoreixi que aquesta línia es defineixi, si l'equip és nou.
Ara bé, si això no passa, i tot està bé, si és possible que convisquin maneres de fer oposades a la mateixa escola, què passa? Quan una part de l'equip necessita reflexionar, debatre, discutir,compartir, créixer com a pesrones i com a esuip,per arribar a establir criteris comuns, per definir aquesta línia, per crear escola, i l'altre part,no té interès perquè ja està bé tot com està, la sensació que ets un corcó és molt gran. Davant això moltes vegades pot més la sensació de frustració i desilusió que les ganes de seguir fent la feina que ens pertoca. Llavors, quès es pot fer? Com podem regular-nos també nosaltres mateixes per no estar sempre demanant?, perquè també entenc que la sensació que pot tenir la resta de l'equip és de :"què pesades!", i això ens condiciona a totes a l'hora de treballar en equip. Eva j 

------------------------

Hi han dues preguntes per a mi molt importants a l'hora de definir el treball en equip i són: "Què espero dels altres? i Què esperan els altres de mi? aquesta pregunta te la pots fer individualment o la pots fer a tot l'equip de treball. De vegades no arribem a tenir criteris comuns perque no ens definim prou bé.
Un altre aspecta es que tothom s'ha de adequar al projecte educatiu de l'escola, als seus objectius. L'interès per treballar bé, mai ha de decaura. Ara bé, tothom té un estil diferent de treballar i aixó si que s'ha de respectar.
També, malauradament, he vist molta concurrència entre els professionals de l'educació, "a veure qui ho fa més maco i més bé". I aixó només ens degradan com a professionals.
Si tens ideees bones, si notes que alló que fas funciona, que els nens són felicos que tenen interés per aprendre, has de defendra aquest pensament, dona arguments bons perque la gent entengui que la proposta es de qualitat. Molta gent no accepta canvis. O bé per por, o bé per gelosia perque no es la seva idea, o bé per falta d'interès.
No perdis mai el teu horitzó.
Un exempla bó es: un plat plé de pomas molt maques, però ni han un parell que estan malament. Si no les possem a part, al cap d'un dia totes les altres pomes es fan rapidament malbé.
No acceptem aixó.
La gent amb il-lussións i ganes de fer "no estàn malament" són els altres qui no deixan que "el carro avanci".
Treballar junts vol dir apartar pedres del camí en contes de possar-les.
Encara que ens faci vergonya o tinguem la sensació d'estar sols, lluitem amb forca. Ningú amb bones idees i bones intencions es un "corco" Núria Badell

--------------------------

GRÀCIES PER LES TEVES PARAULES.Jo no entenc aquesta feina sense compartir, discutir, reflexionar, autocriticar-me, aprendre, oferir, créixer..sense això la meva professió s'empobreix.  Eva j.

----------------------------

Gràcies a tú Eva. M'has fet reflexionar molt!
M'encantaría assistir a les reunions de la Xarxa, peró la distància m'ho impedeix.
Que disfruteu! Núria Badell