Crònica de la visita al Päiväkoti Lappi
Per Silvia Moron Sompolinski
Si vau participar en el viatge i teniu imatges de la visita a aquest centre, si us plau, feu-nos-les arribar i les col·locarem a la pàgina
Divendres 3 de maig del 2002, 13,30 hs: visita a l'últim centre de l'estada a Finlàndia. Ufff! Ja estem molt cansats.

Hem visitat, conegut i intercanviat en diferents tipus de ciutats, amb diferents professionals, pels matins, per les tardes... ja sabem com funcionen els serveis per als nens i nenes menors de set anys, quins professionals treballen, quins horaris tenen, el nombre d'adults per grups, el tipus d'edificis...vam començar el dilluns i avui és divendres i al nostre grup li toca conèixer el centre "Lappi".

El nostre guia/acompanyant Pasi ens duu amb infinita paciència...¿Vénen tots?- pregunta girant el cap de tant en tant.

Estem a Hèlsinki, en un barri com qualsevol altre, i vam arribar a un primer pis organitzat en forma d'ela. Es repeteixen els materials càlids-no oblidem- disseny nòrdic!, els colors liles i taronges conjunyits fins en les tovalloles, l'ambient de casa, els sofàs intercalats en les "aules" que no semblen aules, la cuina on estan menjant cinc nenes acompanyades de tres adults, algunes produccions (pintures, lletres, missatges) en les parets, les joguines, els racons, els lavabos, les habitacions per a dormir amb les ja conegudes lliteres de tres grandàries (com les dels tres óssos comenta la granadina)... no hi ha massa diferència amb els serveis que vam veure fins ara, potser falten algunes plantes i/o materials de la natura, potser no hi ha tanta producció penjada en les parets.

¡Però no! ¡Alerta! ¿Qui són les famílies que poden accedir a Lappi? Solament aquelles famílies que tinguin horaris laborals INUSUALS.

Evidentment no entenem. ¿Què vol dir?

- ¡Pasi! ¡Explica!- exigim.

- ¡Pepa! ¡Tradueix!!!!! - reclamem-

I Pasi amb la seu abans esmentada infinita paciència ho intenta. Aquest és un servei específic per a les famílies que tenen horaris laborals inusuals, treballs nocturns, sobretot vinculats a la gran indústria dels vaixells,creuers, ferris, etc. En tot Hèlsinki hi ha 9 centres iguals. Cada centre absorbeix aproximadament uns 50 nens/es. No tot el món que té treballs nocturns o inusuals usa aquests serveis. Però si la parella treballa en el mateix o la família és monoparental i no té altra opció és quan aquests serveis cobren sentit.

Estan oberts les 24 hs del dia, tots els dies de l'any. Durant el dia funciona com els altres serveis que hem vist. Algunes famílies els utilitzen fins les 21 hs, coincidint amb els seus torns de treball. Altres famílies porten als seus nens a la vesprada (abans de les 21 hs) i aquests es queden a dormir.

Quan les seves famílies tenen els seus dies lliures es duen als nens en aquests dies. No totes les situacions són iguals. Com és un servei per a horaris de treball inusuals s'adapten a totes les variacions.

Intenten anticipar amb una setmana d'avís els canvis de torns.

El seu cost és idèntic als altres serveis quant a la col·laboració de les famílies. El seu cost quant a manteniment real del municipi és altíssim a causa de l'existència de torns de 24 hs. Per les nits els professionals són les mainaderes. Durant l'horari "escolar" els professionals són els mateixos que en els altres centres, o sigui educadors infantils, pedagogs/as socials i mainaderes.

-¿I si el nen o nena s'emmalalteix?- es pregunta amb ansietat.

*Pasi ens mira i recorda: -a Finlàndia es donen tres dies al pare o a la mare si el nen està malalt-.

-¿I l'organització?-

- És molt ajustada, s'adapta setmana a setmana als torns inusuals de treball dels progenitors- contesten.

Pasi i Pepa Alcrudo en la traducció insisteixen en recordar-nos que aquest no és un servei social. Sinó que és un servei educatiu que contempla la realitat social d'un sector laboral que sembla que augmenta vinculat a les persones amb horaris inusuals. Que no tot el sector usa el servei, però que alguns sí ho necessiten (uns 500 nens/as en una població de 890.000 habitants aproximadament) i que per tant aquests nens i nenes tenen els seus drets.

¡Què fàcil i què difícil!

Evidentment sortim pensant. Si bé ja coneixíem algunes propostes daneses/sueques en la línia, no deixa de sorprendre quan es viu en viu i en directe.

¿Serà això l'estat del benestar?

¿Serà això la flexibilitat, el respecte i els drets de la infància?

Com a final de la visita han resultat unes postres estupendes.

Viatge a Finlàndia amb la revista Infància de l'A.M.Rosa Sensat. Abril/maig 2002
© www.elsafareig.org