Una vegada hi havia dos nens que eren germans, la nena es deia Anna i el nen es deia Toni.

Uns quants dies abans de Nadal, que és el temps que arriba el fred, l'Anna i en Toni van anar al bosc a buscar...

-Sabeu que van anar a buscar?

-EI Tió de Nadal!

Quan vàren arribar al bosc, busca que buscaràs...

Tot d'una, l'Anna diu:

-Mira! Aquí n'hi ha un! Ja el tenim!

Estava amagat a prop d'unes pedres, tot recobert de molsa, envoltat de bolets que li feien companyia.

L'Anna el vol agafar i diu: -No puc! No puc aixecar-lo!

En Toni també ho prova: -No puc! Jo tampoc puc aixecar-lo!

I ho proven tots dos junts: -No podem! Pesa molt! EI Toni diu: -Jo volia portar-lo a l'escola!

L'Anna diu: -Saps què podem fer? Anem a casa, i direm a en Lluís, que ell és més gran i molt valent, que ens vingui a ajudar. Ell sí que podrà aixecar-lo.

El Toni i l'Anna van a buscar el Lluís, i tots tres tornen al bosc.

-Es allà! Es allà el Tió!

El Lluís diu: -Quin Tió tan gros!

I ben contents, agafen el Tió i el porten a l'escola.

Tots els nens i nenes de l'escola al veure'ls arribar amb el Tió aplaudeixen d'alegria.

Sabeu on el vàren posar? En un raconet de la classe, molt a prop de l'estufa, així no tindrà fred.

Els nens i nenes, tots li diuen coses: -Oi que tens gana Tió? Oi que tens fred?

I li donen menjar i beure. I li porten una manta i l'abriguen. Els nens i nenes estan d'allò més contents. Esperen que arribi el dia de la festa de fer cagar el Tió. Tots els nens de l'escola aprenen una cançó per fer cagar el Tió. "TIó, Tió, caga torró, I sl no... el donaré un cop de bastó".

I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que aquest conte s'ha acabat.