La riera està a cinc minuts de l'escola a pas d'adults i 30 i..., minuts a pas d'infant. Xino xano, fem el recorregut. La mà del company o companya, la cistella i cap a la riera...!

El camí és conegut per a molts. Les seves veuetes van comunicant les seves identificacions i els seus ulls i mans es paren a tocar i mirar... Tenim temps i no tenim pressa. Hem sortit a les 10 i a les 12 hem d'estar a l'escola.

Hem arribat. La riera és com un pèlag (a Torrelles dels bassals en diem pèlag) gran i llarg. Els primers moments s'han omplert de silenci, era com si sense paraules s'organitzessin. Molt aviat han trobat el seu lloc per no molestar-se els uns als altres. Les seves mans carregades de pedres, fulles, troncs, han iniciat el joc. Un joc que es internacional...! Llançar...! Veure i sentir el XOF!!! o el silenci...

L'atenció ha estat gran durant uns 20 minuts. Alguns han descobert altres jocs molt interessants. Les seves ombres. Pujar i baixar una muntanyeta, un desnivell que els plantejava reptes!

Passats els 20 minuts hem tornat a enfilar el camí de retorn. Un caminar tranquil, descobrint el gat de dins d'un jardí, una flor, una font, personatges coneguts...

Hem anat a la riera però cadascú s'emporta el seu record. Una experiència que amb el pas del temps ens aniran comunicant, expressant amb els seus 100 llenguatges, com deia Loris Malaguzzi.

Amb el pas del temps les mestres també anirem aprenent a llegir els 100 llenguatges...!