Llar 
                  d'Infants de Torrelles de Llobregat 
                  17 
                  de desembre de 2002 
               
             | 
          
           
            |  
              
             | 
             
              
                En 
                  Miquel Vilalta de Vilablareix (Girona) ens va regalar una carbassa 
                  de 120 kilos. 
                  De l'exposició de Cal Simon va anar cap a la llar d'infants 
                  de Torrelles. Durant més d'un mes ha estat al costat 
                  de la Marieta castanyera i, finalment, del Tió. 
                  Ha estat una estàtua en mig de moltes altres carbasses 
                  que els infants han pogut tocar, pujar, baixar, comparar... 
               
             | 
          
           
             
              
                Fins 
                  que un dia va començar a deixar anar aigües fent 
                  un riu gairebé com el Llobregat... 
                  Era l'hora d'obrir-la. 
                  Quin goig! Tots estan encuriosits. 
                  A poc a poc es van organitzant per treure les llavors. 
               
             | 
             
              
             | 
          
           
            |  
              
             | 
             
              
                Primer 
                  fa una mica d'angúnia ficar-hi les mans. La Neus els 
                  hi suggereix que les poden pescar. 
               
             | 
          
           
             
               
                Els 
                  adults ens hem apartat i hem esperat. 
               
             | 
             
              
             | 
          
           
            |  
              
             | 
             
              
                Mans, 
                  dits, cares, una satisfacció increible. 
                  Concentrats al màxim van traient d'una en una les llavors. 
               
             | 
          
           
            |  
               És 
                com un mar... 
             | 
             
              
             | 
          
           
            |  
              
             | 
             
              
                N'hi 
                  ha per tot arreu. 
                  Sembla que hagin d'entrar dins la carbassa. 
               
             | 
          
           
            |  
               Una 
                pintura fantàstica! 
             | 
             
              
             | 
          
           
            |  
              
             | 
             
              
                Què 
                  en farem d'aquestes llavors? 
                  Les famílies, els pagesos del poble i a l'hort d'alguna 
                  mestra , per l'abril les plantaran. 
                  Potser el curs vinent n'hi haurà més d'una carbassa 
                  com aquesta. 
               
             | 
          
           
             
              
                
                  Ha 
                    estat curiós veure com, de maneres diferents, han participat 
                    i s'han organitzat. Uns al sorral, altres en altres racons 
                    del jardí... Per petits grups han anat experimentant 
                    sense presses i s'han respectat el seus ritmes de descobertes. 
                  Abans 
                    de les vacances de Nadal hem obert la carbassa i ara queden 
                    dies pel record i per fer cagar el Tió. 
                 
               
             | 
             
              
             | 
          
           
            |  
              
             | 
             
              
             |