El joc simbòlic. Preparació de l'anada a la piscina
 
  Extret de: Cols, Carme i Fernàndez, Josep (1993) L'infant i l'aigua, al dossier "Educació Infantil. Llar d'Infants. Exemples d'unitats de programació, 4" Generalitat de Calatunya. Departament d'Ensenyament. pp 188-190.  
 

En aquesta edat, els infants manifesten d'una manera natural una important activitat d'exploració i descoberta del propi cos. Això es tradueix en molt interès per despullar-se i tornar-se a vestir, remenar la bossa de la roba, posar-se les coses dels altres, etc. En moltes de les seves manifestacions espontànies podem observar activitats en què el seu cos i els objectes s'utilitzen tot imitant situacions viscudes, com ara:

  1. Utilització de l'ampolla de colònia i la pinta per pentinar-se. Pentinar un company o una companya o la nina.
  2. Usar les manyoples i rentar-se o posar-se a banyar la nina.
  3. Utilitzar l'aigua per fer menjar per les nines.
  4. Remenar la seva bossa. Treure's les sabates. Despullar-se.
  5. Despullar el company o la companya i posar-li els bolquers.
  6. Servir-se d'una cadira i un matalàs imitant que es tira a la platja o a la piscina.

Orientacions didàctiques

Per tal d'acollir, potenciar i fer crèixer aquests interessos proposem, com a estratègia, la creació d'un entorn de joc amb el nom de:

El joc de "l'aigua seca"

Consisteix en transformar l'espai de la classe en uns vestidors i una piscina simbòlics. Un dia de la setmana portaran de casa la bossa amb tot l'equip i jugaran a "anar a la piscina".

Aquest joc permet crear diverses situacions a l'entorn d'activitats com les que faran quan anem a la piscina de debò i que representen un treball que incidirà sobre aspectes com ara:

  • Potenciar la necessitat de despullar-se i vestir-se.
  • Valorar les possibilitats de cada nen/a per fer-ho.
  • Fer possible recordar, imaginar, representar les seves vivències.
  • Realitzar les activitats oferint diferents situacions de joc simbòlic: banyar les nines sense aigua, posar colònia sense colònia, nedar sense aigua, etc.
  • Que els infants reconeguin els seus objectes personals.
  • Crear la necessitat d'anar a jugar a la piscina d'aigua de debò.

Per efectuar aquest joc l'espai de la classe s'organitzarà de la manera següent:

En un espai, molt a prop d'on siguin les bosses, amb dues rengleres paral.leles de bancs o cadires, procurarem de reproduir els vestidors de la piscina. Cada nen/a tindrà una cadira per col·locar-hi la roba que es treurà i al costat deixarà la seva bossa. En un altre espai hi haurà els matalassos o altres materials, d'acord amb el tipus d'activitat.

Inicialment l'activitat se centra a desvestir-se i vestir-se amb els nous elements: casquet, xancletes i barnús. Les sessions tindran una progressió:

  1. jugar a posar-se el barnús, el casquet, les xancletes.
  2. mirar-se al mirall quan s'ho hagin posat.
  3. posar banyeres o gibrells sense aigua per jugar amb les nines o ficar-s'hi ells mateixos.
  4. col·locar els matalassos per representar els moviments a l'aigua.

Hi dedicarem una sessió setmanal fins que comencem a anar a la piscina de debò. La sessió es realitzarà al matí. El dia de la setmana serà el mateix que el que anirem a la piscina (procurarem que no sigui ni dilluns ni divendres). La durada aproximada de cada sessió serà de dues hores. Podem començar a les deu a preparar l'espai i tenir-ho tot recollit a les 12. Proposem d'iniciar les sessions el segon trimestre.

A alguna d'aquestes sessions, hi assistiran els monitors o les monitores de la piscina per conèixer els infants i participar en aquesta activitat, que, més endavant, es realitzarà a la piscina de debò. Aquest primer contacte servirà per iniciar les relacions amb la piscina, enllaçant l'activitat simbòlica amb la descoberta del medi aquàtic.

És molt important que la temperatura ambient de la classe sigui l'adequada.

Inicialment, aquesta activitat demana un mínim de tres persones adultes per atendre i respondre a les demandes de cada infant. Aquestes persones poden ser: un pare o una mare, la persona de reforç de l'equip (si n'hi ha), i el mestre o la mestra. Tambè es pot aprofitar, per fer aquesta activitat, quan hi ha estudiants que fan pràctiques.

Treball amb les famílies

Directament o indirecta, aquesta activitat fa de fil conductor de moltes situacions que fan participar les famílies en el projecte comú de l'educació dels infants.

És una activitat que demana una preparació prèvia amb l'escola-familía i amb l'equip de professionals de la piscina.

La justificació d'aquesta activitat és el fet d'anar a la piscina, si bé hi ha altres intencions educatives que podrem treballar tenint en compte un procés: anar preparant l'equip d'anar a la piscina, identificar les seves coses, aprendre a vestir-se i a despullar-se, etc.

Se celebrarà una reunió conjunta, pares, monitors/es de la piscina i mestres, per preveure diferents aspectes:

  • Com han d'anar vestits els infants per facilitar la seva autonomia.
  • El material que han de dur dins de la bossa: banyador, casquet, xancletes, barnús i una tovallola petita per als peus; incidint especialment sober l'ús correcte dels noms d'aquests elements.
  • Com ha de ser la bossa: que se la puguin penjar a l'esquena per tenir les mans lliures; que la boca d'entrada sigui prou ample per ficar-hi tots els elements; que es pugui tancar i obrir amb cremallera, mai amb cordons.
  • La relació afectiva i el lligam amb l'escola que podran establir al moment de preparar la bossa a casa.
  • Facilitar que les famílies, conjuntament, es puguin organitzar per fer-se el barnús o per comprar-lo si no en tenen.
  • Saber com han de ser els casquets, el barnús, etc.

Cal tenir molt clar el procés que ensenyarem als nens i les nenes per desvestir-se i on ho desarem tot. A l'explicació que un nen va fer a la seva mare ho veurem reflectit:

"Ahir vam tenir molta activitat a casa. En Joan explicava que havíeu jugat amb aigua seca i va trobar que amb les paraules no en tenia prou i va passar als fets. La "colxoneta" era la piscina de Cornellà "seca", la cadira del menjador era la seva cadira i la mare era la mestra (ho diu la Carme)

- Ajuda'm, amb les sabates no puc.
- Les sabates a sota de la cadira, ara l'altre també.
- Els mitjons (se'ls treu). Aquí, els mitjons aquí! (els posa dins de les sabates, primer un i desprès l'altre)
- Ara el jersei, Carme. Ajuda'm, no puc.
- El jersei aquí (el col·loca al respatller de la cadira).
- La samarreta també jo sol. No puc, Carme ajuda'm (i la deixa plegadeta sobre el respatller). Tot aquí la samarreta plegada.
- Ara els pantalons, jo sec així.
- Ara els calçotets, cau, Carme.
- La bossa, el barnús a la cadira (agafa el banyador i se'l posa amb una mica d'ajuda).
- La gorra no, desprès.
- Ara a la piscina. Nedem!

Els infants són tremendament observadors i copsen molt aviat els punts de referència que els facilita la seva acció. Els ritus són la base per donar aquests punts. Les seves vivències les reprodueixen a casa abans d'anar a dormir i en altres moments.

Un reportatge de fotos o diapositives, o un vídeo, també ens pot ajudar a donar punts de referència als infants i a la família.

Es necessari considerar que cada nen/a té el seu ritme i s'ha de respectar. Així mateix, inicialment o en diferents moments del procés, ens podrem trobar amb infants que no hi volen participar. Cal respectar-ho: oferir-li moltes oportunitats, fer-li veure el goig dels altres, convidar-lo, etc.