Si es tracta de carbasses que assoliran una mida gran les plantarem de manera que es puguin escampar pel terra. En aquest cas deixarem espai al seu voltant per a que es puguin créixer.
Les que assoleixen una mida i pes considerables requereixen ser cultivades en terrenys grans on puguin captar l'aigua i els nodrients necessaris: Ferro, zinc, potasi, nitrogen, magnesi i calci.
La recol·lecció acostuma a fer-se durant la tardor. El senyal que es poden recollir és quan s'asseca la tija (es torna de color marró) que uneix la carbassa a la planta.
Un altre manera de comprovar que ja es pot collir és intentant clavar l'ungla a la pell. Si es clava encara no està feta. Si no es clava ja es pot collir.
Les carbasses de mànec o vinateres s'assequen bé si les deixem uns quants mesos en un lloc ventilat. Notareu que ja estan seques quan hagin perdut el seu pes i bellugant-les sentim les llavors moure's lliurement per dins. Les carbasses de menjar no s'arriben a assecar però aguanten mesos sense fer-se malbé, algunes com les de cabell d'àngel poden aguantar anys. Quan una d'aquestes carbasses s'estova o veieu que deixa anar líquid, retireu-la perquè s'està començant a podrir. |
