La forma i la duresa de la seva escorça determinaran la sonoritat de la carbassa d'aigua. Per assecar-la ha d'haver madurat bé abans de collir-la. Es cull quan la tija que la uneix a la planta és ben seca. Hem de deixar-la en un lloc ben ventilat durant uns quants mesos. El temps que tardi en assecar-se depén del pes i de les dimensions que tingui. Una carbassa de 3 quilos pot trigar mig any en assecar-se bé. Sabrem que està ben seca quan hagi perdut el pes i, sacsejant-la, notem el soroll que fan les llavors ballant lliurement pel seu interior. 

Serveixen els escuradents rodons que es poden trobar a qualsevol botiga de queviures. Els mésllargs poden ser dels que s'utilitzen per a fer "brochettes" que tamb‚ es troben en botigues del ram de l'alimentació. Es possible trobar pals d'altres mides a cistelleries o botigues que venguin material i objectes xinesos.

Com la que utilitzen els fusters o la que es fa servir per a manualitats.

Pot servir marbre triturat d'estucar façanes. Es troba en llocs de venda de material de construcció. Cal rentar-la vàries vegades fins que perdi tota la pols que acostuma a tenir. La mida més adequada acostuma a ser la dels grans d'arrós, però pot variar segons el tipus i la grandària de la carbassa. Es aconsellable fer proves amb mides diferents. 

Per decorar la carbassa 

Escollir-lo segons el gust o l'efecte desitjat. 

Si la carbassa té coll necesitem un instrument una mica més llarg que la carbassa per a buidar-la. Pot servir un bastó o qualsevol pal rígid. 

La broca ha de ser una mica més petita que els escuradents o pals utilitzats per a que aquests entrin a pressió en els forats. Per a escuradents rodons una mida que pot anar bé seria 2,5 mm. 

Per picar i clavar els escuradents 

Per tallar els pals o escuradents. 

Més aviat fi per polir la superfície de la carbassa. 

Un per posar la cola i un altre més gros per envernissar 

Per netejar les restes de cola o de vernís.